Editorial
Un nou 8 de març
Andorra va tornar a commemorar ahir el Dia Internacional de la Dona Treballadora amb diverses mobilitzacions que van tenir com a cirereta del pastís la concentració que es va realitzar al vespre a la plaça Guillemó amb la presència de centenars de persones que van reivindicar la veritable igualtat entre dones i homes i l’assoliment de la totalitat dels drets fonamentals de les dones, inclòs el de l’avortament. Més enllà que en els darrers anys, les dones del Principat han sortit al carrer per fer públiques aquestes reivindicacions, un 8 de març més poques coses han canviat pel que fa a la seva situació. Es poden posar diversos exemples per copsar les diferències en el món real per a dones i homes. Fer un simple cop d’ull a les estadístiques salarials és suficient per veure que els homes cobren uns 500 euros més que les dones. La tradicional excusa sobre la renúncia a les aspiracions laborals en els casos en què es queden embarassades és un argument simplista que no es correspon amb la realitat. Les dones tenen pitjors llocs de treball i molt habitualment cobren menys que un home encara que estiguin fent exactament la mateixa feina. L’evolució legal de les darreres dècades promovent l’equiparació total en tots els àmbits no ha estat suficient per superar les diferències instal·lades dins la societat. Més enllà del tema salarial, hi ha tot un conjunt de problemes greus, i possiblement el més crític és l’onada d’agressions envers les dones en l’àmbit domèstic. Es tracta d’una de les principals xacres mundials, i a Andorra, encara que afortunadament no s’ha produït cap víctima mortal, és freqüent que es produeixin detencions en l’àmbit domèstic relacionades amb aquesta conducta. En els casos d’abusos sexuals també hi ha molt de camp per endavant a l’hora de millorar, perquè encara no s’ha superat certa tendència a criminalitzar la víctima. Les dones de tot el món tenen tot el dret a estar indignades i a sortir al carrer a denunciar aquesta situació. Els actes d’ahir a Andorra han de servir per reflexionar respecte a quines són les mesures que cal emprendre per corregir les discriminacions del dia a dia que van posant la dona, en general, en una posició de certa inferioritat social i econòmica. Hi ha tendència a pensar que en ple segle XXI hi ha tot un seguit de drets que no cal reclamar, però no és cert.