Activitat sindical

La situació que travessa el sindicat de treballadors del comú d’Escaldes no és nova. Un dels casos recents ha estat el del Sipaag, que va estar durant molt de temps en stand-by i en risc de desaparèixer perquè no hi havia candidats a substituir la junta, que volia plegar després d’haver acomplert el mandat. El sindicat de treballadors de l’administració general va aconseguir tornar a la plena activitat després que un grup de treballadors decidissin agafar les regnes. També ha estat inactiu durant temps el Sindicat de la Policia (SIPA), que reapareixia tot just ahir amb un comunicat crític amb la direcció del cos d’ordre i reclamant el reglament d’especialitats. La situació, doncs, denota les dificultats de fer rutllar un sindicat malgrat que hi hagi majors facilitats i protecció en el sector públic. El país tot just estrena nova legislació laboral i sindical amb l’objectiu que també en l’àmbit privat els treballadors tinguin eines per organitzar-se per tal de convertir-se en interlocutors d’empresaris i negociar eines bàsiques per a les relacions entre assalariat i patró com són els convenis col·lectius. Els sindicats han carregat durament contra els textos i asseveren que en cap cas permetran el desenvolupament sindical al país. Però el que sí que ja està succeint és que comencen a donar-se moviments per assolir convenis col·lectius. Els delegats de personal del SAAS, escollits fa uns mesos, treballen intensament per poder tancar un text i negociar-lo amb la direcció durant aquest 2019. I la Unió Hotelera també comença a plantejar-se’n un per poder reflectir les especificitats laborals del sector, que no acaben d’encaixar amb el que diu el Codi de relacions laborals, per exemple pel que fa les hores que han de separar les jornades laborals. Aquest cas és més complex perquè ara com ara no hi hauria interlocutors entre els assalariats del sector i això hauria de ser bàsic per establir les regles del joc. Aquest interès de la patronal a assolir aquest contracte ha d’anar acompanyat també de la voluntat d’escoltar el treballador i, per tant, de facilitar la seva organització. La situació no és fàcil i no només perquè la legislació sigui més o menys adequada també per factors com la rotació o la quantitat de temporers. Però s’ha d’avançar perquè en algun moment les relacions entre empreses i treballadors siguin del segle XXI.