Especificitats

L‘informe sobre l’acord d’associació estableix quines haurien de ser les pautes a seguir en la negociació i indica que s’hauria de tancar en un termini inferior als dos anys. Aquest posicionament enllaça amb el de la Comissió Europea d’enllestir l’acord marc el mateix juny i durant els dos propers concretar la implementació del cabal comunitari en els ordenaments jurídics dels tres microestats. El suport a la proposta del parlamentari espanyol ha estat amplíssim, amb 540 vots a favor, 73 en contra i 34 abstencions. El més important del document és la defensa de les particularitats d’Andorra, Mònaco i San Marino, i la petició de ser generosos amb els períodes transitoris perquè els petits països puguin assimilar un trasbals d’aquesta magnitud. López Aguilar ha fet una bona feina que beneficia Andorra perquè ha posat damunt de la taula europea la realitat dels tres microestats, una realitat que sovint no sembla ben copsada pels funcionaris comunitaris. La importància del text aprovat és que dona unes directrius clares envers la Comissió Europea a l’hora de negociar l’acord i ho fa des del punt de vista de preservar els trets diferencials que estan intrínsecament relacionats amb la supervivència d’aquests tres microestats en el context europeu. El punt més discutible del text és el termini perquè dos anys per a l’aprovació sembla un període difícilment assumible. El futur Govern haurà de continuar mirant-se amb lupa tots i cadascun dels compromisos que es contreuen perquè sempre cal tenir clar que la fragilitat andor­rana quan negocia amb un gegant com la UE és tan gran que no es pot permetre ni un sol pas en fals. Mentre per a Brussel·les una equivocació que no l’afavoreixi significa engrunes insignificants, per a Andorra pot comportar acabar amb tot un sector econòmic o hipotecar el futur d’alguns col·lectius. Es d’agrair que López Aguilar també hagi fet veure al Parlament Europeu que temes com el cabal comunitari són un maldecap de dimensions descomunals. Una administració amb recursos tan limitats com l’andorrana, o també en el cas del sector financer, tindrà gravíssims problemes si ha d’assumir aquesta allau de paperassa i protocols. I aquest és només un dels exemples de la fragilitat dels microestats.