Editorial

Recusacions perilloses

Les recusacions que han portat el bloqueig de la justícia en el ‘cas BPA’ estan tenint conseqüències molt perilloses per al sistema institucional. Haver permés això ara, per exmeple, crea un problema majúscul a la junta electoral.

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

La Justícia ha despertat de cop a la realitat naïf en què ha viscut durant molts anys. Només ha calgut que l’advocat Josep Anton Silvestre aprofités els forats del sistema per impedir que se celebri un judici perquè tot trontolli. Quan un sistema està basat en el fair play les males arts, encara que siguin dins de les eines legalment utilitzables, no tenen forma de ser contrarestades. Obrint el meló de recusar a tort i a dret, a més d’anar esgotant totes les instàncies, Silvestre ha fet entrar el model judicial en un bucle en què la sortida natural és inhibir-se. Els batlles estan enfadats perquè s’ha permès el bloqueig del sistema basant-se a posar en dubte la seva reputació i acusar-los de presumptes prevaricadors, ja que una recusació no és altra cosa que negar la imparcialitat del jutge sigui pel motiu que sigui. Vista la indefensió, el camí més fàcil és la inhibició com a norma. No volen problemes, i ara el conflicte s’ha traslladat a la Junta Electoral com ja s’ha anat veient en el cas Landstreet (la caixa B de BPA) en què la majoria dels potencials batlles als quals els pot tocar el cas ja han avisat que s’inhibeixen. És el peatge a pagar d’un Estat que no té la capacitat de respondre a un atac organitzat i finançat amb molts diners contra el seu sistema judicial. La fiscalia va apuntar que la batlle Immaculada Rodríguez s’havia d’abstenir en els afers electorals en ser germana d’una candidata suplent a Sant Julià. I, en solidaritat, dos més han plegat i, dels tres suplents, dos ja eren fora perquè no són batlles i el tercer també té un familiar a les llistes. Les noves regles del joc hauran de fer, un cop hem perdut l’edat de la innocència i la bona fe, que es parametri al mil·límetre qui pot fer segons què a cada institució. En el cas d’incompatibilitats personals s’haurà d’establir a partir de quin grau de parentiu, tot i que sempre hi haurà la possibilitat de trobar els vincles d’amistat. Perquè s’ha de tenir molt clar que amb trenta mil persones de cos electoral i unes vint-mil en acció activa és complicat que bona part dels batlles tinguin algun tipus de relació amb les més de 250 persones que es presenten a les eleccions. Intentar posar els filtres d’un gran estat seria un gran error. El segon, després d’haver permès que s’estiguin rient del sistema.

tracking