Editorial
Vital control al Govern
En qualsevol democràcia avançada el control al Govern ha de ser rebut amb normalitat per l’executiu i ha de ser una obligació realitzar-lo per part dels parlamentaris de l’oposició. Encara més si el Govern té la majoria absoluta.
Si s’acompleixen les previsions, tot fa pensar que al Consell General que sortirà de les eleccions del 7 d’abril hi haurà com a mínim cinc partits amb representació parlamentària a sumar als consellers de Ciutadans Compromesos i Unió Laurediana, que surten com a favorits a la Massana i Sant Julià, respectivament. Un Consell General en el qual hi ha molts números perquè no hi hagi una majoria absoluta. Els mateixos números que fan pensar que el Govern resultant dels comicis haurà de comptar amb el suport d’algun partit més i no només del guanyador de les eleccions. No hi ha cap dubte que la principal feina dels parlamentaris, sobretot els de l’oposició, quan un executiu té el suport d’una majoria absoluta és la del control al Govern. I així s’ha vist a la segona legislatura de l’executiu Martí, amb una majoria absoluta més minsa que en la primera quan els taronges dominaven la cambra amb 22 dels 28 consellers generals. Amb tretze de 28 parlamentaris a l’oposició durant la legislatura recentment conclosa s’han realitzat 553 preguntes a l’executiu, un 263% més que les que es van realitzar en el primer mandat taronja. Els sis consellers de l’oposició (eren tots del mateix grup, el PS, fins que Jaume Bartumeu, Gerard Bàrcia i Sílvia Bonet van marxar al mixt) en la primera legislatura van poder fer només 152 preguntes. Malgrat que en els moments de més tensió de la segona legislatura Martí, amb el cas BPA i les seves conseqüències regnant, des de les files de la majoria es va criticar l’allau de preguntes al Govern que estava fent l’oposició, en una democràcia sana és fonamental que hi hagi un control efectiu a l’executiu i que aquest hagi d’explicar, sigui per escrit o en seu parlamentària, la seva acció al capdavant del país. Una altra cosa és el que s’ha viscut algun cop al parlament, amb consellers generals que anaven amb les preguntes i repreguntes escrites convertint en un sense sentit les respostes que rebien. Però això, més que un problema del sistema, és responsabilitat del saber fer del polític de torn. El que sí que és un error del sistema és el que va passar arran de l’excisió del grup parlamentari liberal, amb la multiplicació de les reserves d’esmena que van fer interminables les sessions al Consell General. Totes les preguntes per controlar el Govern són benvingudes, els debats estèrils a la cambra ja no tant.