Eleccions constituents

La cita del 7 d’abril no són unes eleccions generals més, ni encara menys un tràmit que es repeteix cada quatre anys. És cert que cap cita electoral ho és, però les properes prenen una significació especial. Si no es poden qualificar d’històriques, poc n’hi falta. Sobre la taula s’ha posat el model institucional, el sistema electoral, i per tant la validesa de la configuració de l’actual estructura territorial, la transformació de l’arquitectura econòmica i fiscal i l’acord d’associació amb la Unió Europea, que portarà a un replantejament del concepte de sobirania. Unes eleccions, per tant, que podem elevar a la categoria de constituents perquè el que s’està dirimint és, comptat i debatut, una nova Andorra. Des de propostes distants quan no oposades de les set formacions que presenten llista nacional. Plantejar l’avortament en el debat electoral aboca forçosament a tensionar el model de Coprincipat en la mesura que mentre que per al bisbe és inacceptable, situa el francès en una posició molt incòmoda per tot el contrari. El sistema electoral és un reflex de l’equilibri entre població i territori, però com tot hi ha raons de pes per qüestionar-lo. Ara bé, cal tenir en compte que fiar-ho tot només a un cens únic pot provocar certa marginació de les parròquies menys poblades, per raons òbvies, a l’hora de confeccionar les llistes i per tant la representativitat territorial. La transformació del model econòmic està pendent des de fa un quart de segle i els passos que s’han fet darrerament han estat més cosmètics que efectius: no han donat ni de lluny els fruits esperats. L’excessiva dependència del tabac i del turisme combinat amb la pèrdua de pes específic del sector financer i la construcció fa imprescindible replantejar-se el model a partir de l’obertura al capital estranger perquè el país sigui sostenible econòmicament. Fet que obligarà a elevar les exigències pel que fa a seguretat jurídica. Sobrevolant aquests complex espectre hi ha l’acord d’associació que s’està negociant amb la UE, que tindrà afectació en tota la resta de qüestions. Algunes formacions advoquen per girar l’esquena a Europa amb la vana esperança de conservar les actuals especificitats. És un plantejament suïcida. La viabilitat dels microestats ja és una qüestió prou delicada per defensar posicions frontistes. Del que es tracta és d’aconseguir un acord que ens asseguri el futur com a Estat. Més que mai, doncs, cal anar a votar el 7-A.