Fracàs dels debats de set

Les democràcies occidentals fa molts anys que van superar el concepte de l’equilibri absolut en l’àmbit electoral. Damunt del paper qualsevol formació política que es presenti a uns comicis ha de tenir el mateix dret. A efectes pràctics és tan contraproduent que limita de forma substancial els drets dels votants. Permetre que tots els candidats disposin del mateix temps i puguin participar en els mateixos debats significa que l’aspirant d’una formació que té una expectativa de vot de milers de vots estigui al mateix nivell que una amb un potencial de 15 milions. Ningú es pot imaginar un debat electoral en un país democràtic en què prenguin part tots els aspirants de la vintena de forces que aconsegueixen el nombre de signatures suficient per presentar-se. Comptar amb set llistes nacionals ha suposat un nou escenari que ha de servir perquè s’estableixi un mecanisme diferenciador entre les candidatures. Es corre el ric que a les properes, un cop s’ha vist que amb quatre amics es pot fer una llista i tens les mateixes hores de televisió i ràdio que Espot, López o Pintat, el nombre de candidatures nacionals es multipliqui. Com que la llista no té cap aspiració real el fet d’integrar-la no suposa cap compromís. La despesa econòmica és mínima. Els partits que aspiren a fer un bon resultat sí que necessiten despesa organitzativa i publicitària, però entre aquells que al cap a i a la fi només estan vivint una experiència i tan sols aspiren que soni la flauta, el pressupost pot ser ínfim. Els debats de set s’han mostrat com un martiri en què al final l’atenció gairebé se l’enduen les llistes més petites, perquè davant de no tenir res a perdre poden fer les propostes més cridaneres. En dues setmanes ningú recordarà les promeses d’impossible compliment, i alguna que va causar el riure immediat dels que la van escoltar, d’un partit que no tindrà representació parlamentària. Ser just no significa ser igualitari de forma absoluta, perquè els electors tenen dret que els principals candidats debatin i confrontin idees i solucions. Aquesta part ha quedat esmorteïda. Potser s’han de fer dos tipus de debats, però la gent mereix un cara a cara entre els que realment poden governar com a element important a l’hora de decidir el vot.