Editorial

Buscant els 'play-offs'

El MoraBanc Andorra engega la part final de la lliga amb l’objectiu d’entrar entre els vuit primers. L’equip ha demostrat que caure a les semifinals de la Eurocup no ha estat un cop psicològic i ara està en un gran nivell.

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

La victòria a Guipúscoa de dissabte mostra que l’equip que entrena Ibon Navarro estarà lluitant fins al final per entrar en el play-off pel títol de la Lliga ACB. Hi havia la possibilitat que els jugadors, després de l’eliminació europea, entressin en la dinàmica de tenir els deures complerts. Al cap i a la fi el club no té fixat un mínim per considerar que la temporada ha estat positiva més enllà de la salvació. L’extraordinari paper a l’Eurocup ja ha convertit aquest any en inoblidable i es podia caure en la relaxació dins de la competició domèstica. La lliga, però, és el menjar de cada dia, més enllà dels ‘extres’ com poden ser la competició europea o jugar la fase final de la Copa del Rei. Entrar entre els vuit primers és un èxit i dona una continuïtat a la temporada, a banda de fer que el tram final de la lliga sigui il·lusionant. No cal anar gaire enrere per trobar un exercici on l’equip, ja salvat, va tirar de forma inexplicable els partits que quedaven com si el contracte estigués complert i esperessin per marxar a un altre lloc. L’equip es troba en harmonia amb l’afició, tant pel rendiment com perquè alguns jugadors han connectat de forma especialment intensa amb el públic. Diagen potser és l’exemple més carismàtic. El fet de tenir professionals que estiguin diversos anys a la plantilla atorga, a més, un sentiment de pertinença envers l’equip i el país que ajuda en la connexió. El bàsquet malhauradament s’ha convertit en un esport en què les regles de mercat fan que sovint ben pocs jugadors es quedin d’una temporada a una altra. El fet que els millos jugadors europeus marxin a l’NBA i mecanismes com el dret de tempteig han fet que sigui molt habitual trobar nòmades que van canviant d’equip gairebé cada temporada. Fins ara cal agrair que el percentatge d’encert en els fitxatges ha estat força alt i no només amb els jugadors, perquè Ibon Navarro, tal i com va ser també Joan Peñarroya, ha demostrat ser un tècnic compromès, exigent i preparat. Els deu partits que queden per acabar la fase regular han de ser un premi per als aficionats que tenen la il·lusió de poder competir amb els millors a la lliga i al mateix temps aspirar a disputar novament una competició europea, al mateix nivell amb què s’ha disputat aquesta.

tracking