Columba i el romànic

El museu del romànic Columba inclou les vuit peces dels frescos de Santa Coloma amb les dues més importants i conegudes: la del Crist emmajestat i la del col·legi apostòlic. Es tracta de dues obres de grans dimensions i pes, prop de 300 quilos cadascuna. El nou Espai Columba és un encert perquè combina diferents elements importants. D’entrada són una casa definitiva per a uns frescos que han anat passant d’un lloc a un altre i que els propis especialistes consideren que han de deixar de traslladar-se. En segon lloc s’ha encertat en la ubicació perquè s’han situat a pocs metres del seu lloc originari i això li dona un complement ideal per a una visita completa de l’Església de Santa Coloma i de les obres romàniques. En tercer lloc, però no menys important, cal destacar que s’ha posat un element d’atractiu a una zona que no en té gaires. Per tot plegat cal felicitar-se del conjunt de l’espai Columba perquè posa en valor un actiu fonamental com és el romànic nacional. Durant la campanya s’han fet crides des de diferents partits a impulsar el romànic com a punt d’atracció turística. Sempre es poden fer millor les coses però cal ser realistes respecte al turisme cultural i el petit nombre de visitants que arrossega. No és un tema exclusiu d’Andorra, ja que tot el romànic del Pirineu té també una tirada minsa. Això no vol dir que no s’hagi de potenciar, que s’ha de fer, però seria d’agrair una mica de realisme. El mateix passa respecte a la promoció dels museus. S’ha de millorar tot perquè siguin més visitats, però l’increment de turistes serà relatiu perquè ni Andorra ni el Pirineu tenen el turisme cultural com a gran pol d’atracció. I la referència és necessària per evitar potencials projectes d’inversions multimilionàries ja que cal continuar dins de la viabilitat econòmica i evitar que les

càrregues de manteniment de les instal·lacions les facin inviables. Seria desitjable que pugui crear-se en el futur una taula que agrupi tant el vessant cultural públic com el privat i que es pugui fer una espècie de projecte comú de promoció. Anar a més, però sempre sense estirar més el braç que la màniga com acostumava a succeir en el passat, no hi ha un altre secret per donar més visibilitat a la cultura sense anar a la inviabilitat.