Pactar per governar

Les majories absolutes de DA ja són història. El resultat de les eleccions va donar ahir una amarga victòria a Xavier Espot, que si bé conserva 5 consellers a la llista nacional perd les parròquies centrals. Els 11 electes aconseguits queden molt lluny de les expectatives de DA, que ha patit el temut vot de càstig a la gestió de vuit anys de Govern. De la mateixa manera que les maniobres per conformar un moviment polític i social per anar contra Demòcrates han funcionat. Les grans línies polítiques que han marcat l’acció de Govern la legislatura passada, condicionada des del minut zero per la crisi de BPA, com la Llei de Funció Pública i la negociació amb la Unió Europea per a un acord d’associació, han estat un llast que el candidat de DA no ha pogut superar tot i l’esforç per intentar deixar enrere l’etapa Martí. En segon lloc ha quedat el PS amb 7 consellers, fet que permet a la força que lidera Pere López sortir del pou on havia caigut fa quatre anys després de l’escissió d’SDP. Exactament aconsegueix a la llista nacional els mateixos consellers, cinc, que els que van obtenir PS (3) i SDP (2) el 2015. El gran damnificat és Jaume Bartumeu, que veu com la seva trajectòria política ha arribat al final, o pràcticament, en quedar fora del Consell. López no només aconsegueix esborrar l’altra força d’esquerra i situar-se com a segona al Consell, sinó que salva l’arriscat projecte de pragmatisme electoral que era pactar amb els liberals a les territorials, que és veritablement el que ha impedit que DA hagi revalidat la majoria absoluta. Han guanyat a Andorra la Vella i Escaldes i han mantingut el frec a frec a Encamp i Ordino. Un èxit que ha de compartir amb Jordi Gallardo, que obté dos consellers a les parroquials. Un triomf en aquest cas, però, matisat pel pobre resultat a la nacional, que el situa amb quatre consellers a la cambra. El mateixos que Josep Pintat, de terceravia, que els ha obtingut de la mateixa manera (dos a la nacional i els dos de Sant Julià). En resum, la dreta té vuit consellers, com el 2015. L’única reflexió que mereixen Eusebi Nomen i Alfons Clavera és que la garrotada que els han donat els electors els hauria de fer replantejar-se els projectes. Amb el dibuix polític que deixa el resultat torna l’etapa dels pactes postelectorals per poder formar Govern. La iniciativa està en mans de DA. En no poder assolir la majoria només amb els dos consellers de Ciutadans Compromesos, totes les alternatives són complicades però la més viable, malgrat les diferències amb Europa, passen per terceravia de Josep Pintat, amb la que s’arribaria a 15, que podrien ser 17 amb la incorporació de Naudi i Ferré. La possibilitat de pactar amb el PS i els liberals és poc menys que una quimera que no interessa a cap de les parts. Com tampoc pot tenir recor­regut un pacte entre López, Gallardo i Pintat, que comptat i debatut té la clau de la governabilitat.