Hora de pactes

L’èxit de la coalició entre socialdemòcrates i liberals és indiscutible en algunes parròquies, però molt dubtós en d’altres, especialment a Andorra la Vella, on es veu que aquest pacte ha estat a punt de costar-li la plaça a un PS que la tenia clarament guanyada. El regust a victòria és evident, però els socialdemòcrates quan ahir es van asseure a analitzar-ho van poder comprovar que han obtingut els mateixos consellers que haurien aconseguit en solitari perquè haurien perdut Escaldes però ho compensaven tenint els dos consellers d’Andorra la Vella. Possiblement sense pacte haurien augmentat algun punt percentual a la nacional perquè no haurien pagat el peatge d’anar amb els liberals i els quedarà el dubte de si estaven a prop d’obtenir el 5% que els posava per davant dels demòcrates. El que és clar és que es passaran quatre anys més a l’oposició i ja van dotze, perquè són l’única formació amb què Espot no pactarà. Que els set punts que han pujat són únicament els que perd SDP. I que tot i que han sortit del pou del 2015 encara estan a un 8% del resultat que van fer el 2011, quan van patir la debacle davant dels demòcrates. El resultat no és dolent, però tampoc és bo tenint en compte el desgast que s’ha vist que patia DA. Els percentatges continuen sent més o menys els de sempre. Un vint-i-escaig per cent a Canillo, Sant Julià i la Massana, i un trenta-i-escaig a Andorra la Vella, Encamp, Ordino i Escaldes. Els demòcrates es troben ara davant una disjuntiva perquè encara que continuen sent la força de referència saben que en competicions a tres o quatre, com ja era tradicional abans de la travessia pel desert socialdemòcrata derivada del Govern de Bartumeu, a les parròquies més poblades els progressistes són favorits. La proliferació de forces de línia conservadora està provocant una divisió del vot que el PS pot aprofitar. El trencament dels liberals ha acabat perjudicant els demòcrates perquè va descol·locar el partit que lidera Gallardo i va derivar en una coalició contra natura. Difícilment en el futur es pot anar reeditant aquest pacte sense que els liberals s’acabin trencant encara més o fusionant en part amb tercervia. Al final la major part d’escissions i reunificacions són només per diferències personals irreconciliables.