Moviments liberals

Els liberals estan obligats a ser pro actius perquè el pacte amb els socialdemòcrates ha funcionat en part, però els ha deixat fora de focus. La valoració dels resultats electorals va arribar dimarts amb una reunió molt tensa en què van sortir tots els fantasmes larvats durant la campanya. El motiu principal d’enuig d’una part, i en el futur se sabrà si és o no majoritària, és perquè s’han quedat en terra de ningú amb un percentatge mínim de suports. Si el 2011 la formació va obtenir el 27,7% dels vots i era el principal partit de l’oposició, a banda d’estar en disposició de ser alternativa de Govern, ara s’ha passat al 12,8%. Els resultats a cada parròquia mostra que la pèrdua de vot va fins i tot molt més enllà de terceravia. Mentre el PS ha mantingut el votant, els liberals han estat castigats. I molt durament en alguna parròquia com Andorra la Vella, on la llista territorial d’Acord ha estat objecte de rebuig per part de l’electorat tradicional. L’anàlisi és que els socialdemòcrates doblen o tripliquen els liberals a les diferents parròquies. Aquesta comparativa és especialment dura a la Massana, on s’ha passat de guanyar amb claredat els comicis del 2015 a ser la quarta força parroquial amb només un 14% de suports. Aquesta deriva cap a la intranscendència, o envers convertir-se en una crossa del PS per fer aliances en eleccions amb el risc que això suposa per a la mateixa supervivència de la formació, ha trobat, però, una branca on agafar-se. Els demòcrates necessiten quatre consellers per governar en majoria i Josep Pintat, que era la primera opció, sembla que d’entrada prefereix donar allargues i veure què passa. Dimarts a la trobada dels liberals va quedar clar que veuen amb bons ulls pactar algun possible acord amb els demòcrates. Però el tema es va veure superat per les veus crítiques amb la direcció i especialment amb Ferran Costa, a qui culpen de la derrota a Encamp per no haver volgut anar a la parroquial i garantir-se l’escó amb el número dos de la nacional. El moment és complicat perquè mentre es gestiona la crisi interna la direcció haurà d’anar parlant amb DA d’un possible acord. Els liberals, d’entrada, diuen oficialment que prefereixen no entrar al Govern, però no tothom del partit pensa igual.