Editorial
Avaluació de la presó
L’informe del Comitè per a la prevenció de la Tortura del Consell d’Europa fa una valoració força positiva de les condicions en les quals tenen lloc les estades després de les detencions i un cop els presos ja estan complint penes.
La presó de la Comella té unes condicions molt bones per als interns, especialment si es comparen amb centres de reclusió d’altres països. És evident que les condicions sempre es poden millorar i que una visita de comprovació de les instal·lacions dels calabossos de la policia i de les cel·les del centre penitenciari és gairebé impossible que no faci cap remarca. La més important en aquest cas és que no es recomana que els detinguts es passin més de 24 hores a les cel·les que estan situades a l’edifici de la policia. Es tracta d’una planta inferior i els espais no tenen llum natural. Davant d’aquesta mancança no es recomana que es retingui els arrestats més d’un dia sencer en aquests espais. El fet que la principal mancança del model de retenció es trobi en les condicions lumíniques ja fa una idea respecte que les condicions en general són molt bones. Poques presons al món poden vantar-se de tenir força més carcellers que no reclusos, cosa que dona una seguretat àmplia i la possibilitat d’un nivell de control i atenció força important. A més, a cada informe del Comitè de Prevenció de la Tortura s’han anat implementant les recomanacions que s’han indicat. Les instal·lacions penitenciàries també es troben en un nivell alt i els presoners tenen garantits els seus drets i la possibilitat de mantenir el contacte amb la família. La principal mancança històrica a la Comella arribava per la impossibilitat de fer trobades vis a vis, però aquesta circumstància ja es va solucionar i ha deixat d’estar dins de les remarques que la delegació de consell d’Europa havia anat posant damunt de la taula. L’Estat no ha aturat la inversió en les millores del centre de la Comella des que es va obrir, fins i tot fent despeses que van més enllà del que les necessitats del moment demanaven. S’ha anat dotant dels diferents espais, com el mòdul de menors, tot i que sovint és una zona sense utilitzar perquè no hi ha cap presoner menor d’edat. El volum d’entre la quarantena i la cinquantena de presos permet que tot es gestioni des de la proximitat i gairebé amb atenció personalitzada. Segurament els membres del comitè deuen estar acostumats a veure instal·lacions penitenciàries amb greus mancances i falta de mitjans.