Pactes de Govern a l'aire

Els liberals esperaran fins la setmana vinent per decidir quina és l’estratègia final de pactes postelectorals. És un posicionament comprensible a l’espera de la trobada entre Xavier Espot i Josep Pintat. Els socialdemòcrates busquen la possibilitat que els liberals els donin suport a la investidura i sumar així onze consellers, erigint-se com alternativa. Les opcions de Pere López de ser cap de govern són ínfimes perquè seria contrari a tota lògica que Terceravia entregués el poder al partit que té un programa totalment oposat al seu. I per si això no fos suficient hauria de ser un acord on estarien com a socis Gallardo i Pintat. Després que el primer fes maniobres a esquenes del segon per ser el líder del partit liberal és difícil que tornin a col·laborar a curt termini. La gran incògnita que s’ha de resoldre la setmana vinent, quan suposadament s’ha de produir la trobada entre Espot i Pintat, es troba en els dubtes sobre quin és el plantejament que té la Terceravia per al futur. L’excel·lent resultat a Sant Julià s’ha combinat amb un molt discret a la resta de parròquies amb el benentès que Pintat va haver de crear de zero un moviment inexistent a un mes i mig de les eleccions. Una de les bones notícies per als demòcrates en els comicis va ser la confirmació, segons els vots recollits per cada candidatura, que són clarament el partit amb més suport a la parròquia i que la Terceravia es troba en quarta posició, fins i tot per darrere dels liberals i amb menys de la meitat de percentatge de vot que els socialdemòcrates. La ubicació real de cada partit, més enllà del nombre de consellers que sovint canvien per desenes de vots o per les restes, és un punt de partida clau per a la política de pactes. Tant Terceravia com liberals estan en posició i sembla pels percentatges assolits pels dos que serà un paper de llarg termini, d’actuar com a partits frontissa. Aquests tipus de formacions depenen molt de la composició de la Cambra. La distribució del Consell amb els últims comicis els ha donat una posició predominant. Cartes però només n’hi haurà per a un i és vital per saber com jugar-les tenir clar quina és l’estratègia de futur. A la ciutadania li costa perdonar allò d’avui amb uns i demà amb uns altres perquè els interessos han canviat.