Saig polèmic

Era urgent trobar una solució a la saturació que vivia la Batllia com a conseqüència de les muntanyes d’expedients que s’acumulaven pendents d’execució, bona part per deutes petits derivats de multes de trànsit o d’impagaments de tributs comunals. Fins llavors l’única manera que tenien les administracions i parapúbliques d’aconseguir cobrar per la via forçosa mitjançant embargament era acudir a la justícia. I als despatxos de l’edifici de les Columnes seguien sumant-se carpetes pendents cosa que provocava un efecte pervers: tot sovint els deutes ja no es podien cobrar perquè la lentitud a tramitar el procediment havia provocat la seva prescripció. Situació que ha conduït als comuns en bloc a presentar demandes per reclamar els diners perduts argumentant que la culpabilitat de tot plegat era un anormal funcionament de la justícia. La justícia els ha donat la raó i el Govern ha hagut de respondre a la reclamació i pagar com a responsable últim. Per tant, s’havia de trobar una solució i va ser doble: d’un costat es facultava les administracions a poder fer execucions i de l’altra es creava la figura del saig, un executor privat equivalent a una figura que existeix a França. El que havia d’esdevenir una solució, però, està provocant un seguit de disfuncions i les consegüents queixes, quan no indignació, com el cas dels honoraris de 80.000 euros percebuts per un saig després d’haver participat en l’execució d’un deute de dos milions d’euros. Una tarifa que respon al 4% del global executat i que es critica per excessiva i per penalitzadora, en considerar-se una doble sanció. La situació ha arribat a l’extrem que alguns advocats crítics plantegen que la millor fórmula, apel·lant al principi de justícia gratuïta, hauria de ser que l’execució la fessin un parell de batlles dedicats en exclusiva. La marxa enrere no sembla una opció, però és un nou model de funcionament, recent, i que s’hauria d’ajustar, això per descomptat. Abans que aquest clima crític amb el saig vagi a més s’han de posar sobre la taula tots els defectes detectats i avaluar els canvis que s’han d’aplicar per tal que els executors puguin fer la seva feina però sense provocar un perjudici extra als que han de pagar. En sortiran beneficiats els administrats però també els saigs. Aquest clima de rebuig envers la seva feina en cap cas els beneficia.