Editorial
Més atractius turístics
La temporada d’hivern ha sigut bona si es tenen en compte les circumstàncies. Amb un 30% menys de precipitacions de neu que en l’anterior curs s’ha pogut aguantar amb unes xifres de facturació similars, i fins i tot lleugerament superiors en alguns casos. Cal recordar que pel Pont de la Puríssima no hi havia neu i que la Setmana Santa arribava molt tard. El balanç precisament d’aquest últim pont és positiu tenint en compte que s’han complert les previsions d’entrada d’uns 64.000 vehicles. Els sectors tradicionals al voltant del turisme mostren cert desgast, especialment el comerç, amb una dinàmica d’estancament, però en general el nombre de turistes continua estant en un alt nivell. Els problemes arriben a partir d’ara i fins ben entrat l’estiu perquè la temporada baixa continua mostrant dificultats per atreure visitants. El temporal de fred i vent d’aquests dies ha estat encara un suport perquè Andorra fos un bon destí de Setmana Santa, però a partir d’ara l’augment de les temperatures porta a donar més tirada als llocs de costa. És en aquest sentit que és vital anar potenciant les activitats de natura i activitats físiques en un entorn muntanyenc. Cada cop més hi ha turistes que volen passar les vacances fent trekking, senderisme, bicicleta de muntanya i altres activitats on Andorra té un escenari ideal. Aquest és un dels camps a explotar més en el futur i obligatòriament comporta una conscienciació respecte a la importància de mantenir el medi ambient. És el principal patrimoni. Això també inclou polítiques de limitació a l’edificació quan el projecte tingui un impacte directe en l’espai natural. Vallnord va demostrar que hi ha camps d’atracció turística, amb les activitats al voltant del món de la bici, que s’han de poder explotar perquè són un complement ideal als sectors turístics tradicionals. També és cert que continua mancant una oferta d’oci. Aquest és un camp en què el casino, que no és la resposta màgica però sí un complement més, podia haver estat clau per atraure turisme d’un nivell adquisitiu més gran que no troba resposta d’oci un cop ha acabat la jornada d’esquí o de compres. Un país turístic necessita autorevisar-se constatant i buscar nous atractius per anar creixent econòmicament.