Dos anys robats a Besolí

Joan Besolí es va passar empresonat preventivament des del 23 de maig del 2017 fins al 27 de febrer d’aquest any, superant el rècord de presó preventiva de la història d’Espanya. Múltiples vegades des d’aquesta tribuna s’havia denunciat una situació fora de lloc amb un grau d’injustícia sense precedents. Mantenir gairebé dos anys a la presó, en espera de judici, una persona per un suposat delicte econòmic era inaudit, però el més greu era que les acusacions no tenien cap base sòlida. La suposada víctima, la Confederació Brasilera de Futbol, mai es va considerar perjudicada, al contrari. La federació va defensar que la col·laboració amb el grup de Rosell i Besolí en la venda dels drets dels partits amistosos de la selecció li havia reportat importants beneficis. Havia cobrat més del que havia estat rebent anteriorment. Al Brasil no hi havia causa, no hi havia víctima i els presumptes delictes s’haurien pogut cometre al Brasil (presumpta corrupció envers el president de la Confederació, Ricardo Teixeira) o a Andorra, on van arribar els diners. Espanya, per aquest motiu, no era competent per al judici. I amb tots aquests precedents tant la fiscalia com la jutgessa instructora es van dedicar a l’acarnissament amb Besolí i Rosell. L’aute de l’Audiència Nacional en què se’ls declara innocents desmunta una a una les acusacions de la fiscalia. I ho fa des d’una contundència que voreja la vergonya aliena tenint en compte que a Besolí i a Rosell els han robat dos anys de les seves vides amb simples sospites sense proves contundents que justifiquessin aital mesura. És cert que cal felicitar la justícia espanyola per la valentia de declarar-los innocents perquè ara l’Estat haurà d’assumir, en cas que el previsible recurs de la fiscalia no prosperi, una indemnització milionària. Sovint en casos de desmesura es juga a fer condemnes que equiparin el temps en presó i evitar així assumir pagaments de grans quantitats. És també el moment per recordar com Andorra, en general, i el Govern i la justícia nacional, en particular, no s’han portat bé amb Besolí. Escassa solidaritat i submissió de la justícia andorrana a l’espanyola. Sembla que perquè no s’enfadés ningú s’havien de callar les denúncies de quelcom que era evidentment injust.