Editorial
Un desastre per al Pas
El tall de l’enllaç amb França és una catàstrofe per al Pas de la Casa, que veurà la seva economia greument pertorbada. L’afectació no serà exclusiva per a la localitat encampedana ja que l’arribada de francesos està morta.
Una esllavissada de grau mitjà, sense una gran afectació a la carretera, ha estat suficient per aïllar Andorra envers el nord. És una situació molt greu, especialment per al Pas de la Casa, i que ha de convidar a reflexionar sobre com d’una vegada per totes s’ha d’interactuar amb les autoritats del país veí i arribar a acords. La inestabilitat del talús és la que ha portat a tancar la circulació durant un mínim de deu dies i un màxim imprevisible. S’entén que un desastre natural important pugui provocar un tall total durant molts dies, però no una esllavissada estàndard. La importància de tenir la connexió oberta amb França hauria de significar una activació total dels recursos per fer les obres en un termini molt curt. Per fer-se una idea de la situació real dissabte a la nit es van posar uns cons i es va deixar la via sense més protecció, fet que va provocar que fins a aquest matí els cotxes poguessin passar un cop algú va retirar els cons de la via. La manca de capacitat inversora del Govern, que es gasta gairebé tot el pressupost en sous de funcionaris, subvencions, dèficit sanitari i despeses de funcionament acaba tenint una influència directa en la impossibilitat de posar diners allà on toca realment. Desviació de Sant julià, obres a la carretera amb França, heliport, The Cloud... al final la política de només recaptar per fer front a les obligacions té aquestes conseqüències. I no val a dir que es tracta d’un afer intern francès i que Andorra no pot ajudar. França, com no pot ser d’altra manera, acceptaria qualsevol inversió andorrana que ajudi a millorar la via, especialment quan és el Principat el principal beneficiat. L’estat veí mai hi ha tingut un especial interès com es demostren les gairebé nul·les actuacions de millora durant dècades. Fins i tot els treballs anunciats a bombo i platerets fa un parell d’anys encara es troben als llimbs. L’impacte econòmic serà molt negatiu tenint en compte que el Pas queda pràcticament mort comercialment durant un temps encara a definir. Haver d’anar a Puigcerdà, entrar a Andorra, creuar el país i arribar al Pas, per fer el mateix recorregut a la inversa pot significar una quantitat d’hores que fa inviable d’accedir-hi. Al final les polítiques d’inversió nul·la que ha fet aquest Govern tenen un cost molt car.