Por al Pas de la Casa

La imatge del Pas de la Casa és desoladora amb els carrers, les botigues i els hotels buits. Això els que han obert. L’impacte és duríssim amb una baixada del 95% de l’activitat econòmica. L’exemple de les benzineres és paradigmàtic, tenint en compte que és un dels sectors en què hi ha una significativa activitat de la gent que hi viu, que també omple el dipòsit. La venda de carburant d’una de les benzineres ha passat de deu mil litres a mil litres i en el sector comercial la caiguda es troba en el 98%. La situació és desesperant perquè el poble s’ha quedat econòmicament aïllat amb la presència de turistes tendint a zero i a efectes pràctics el motor s’ha aturat de cop. Toni Martí va iniciar ahir a París una sèrie de trobades, que avui continuen a Tolosa, per conscienciar les autoritats franceses de la necessitat peremptòria de reobrir la carretera al més aviat possible. Caldrà que les autoritats andorranes facin els esforços que calgui per incidir, ja que de sobres és conegut l’escàs interès que les autoritats franceses tenen en aquesta carretera històricament. La perspectiva de tenir tancat l’accés durant mesos pot significar la fallida de bona part del teixit econòmic del poble encampadà i un problema gravíssim per a tota l’economia nacional. En el talús del pont de la Mina hi ha un problema seriós amb una escletxa de tres metres de profunditat que de mica a mica va creixent i que amenaça de fer caure part de la muntanya. La seguretat és prioritària, però caldria establir un control permanent sobre el ter­reny que permeti acabar reobrint la carretera mentre encara s’estiguin fent les obres d’estabilització. La possibilitat de tenir-ho tot aturat en espera que els treballs estiguin totalment acabats suposa un risc econòmic de primera magnitud. Tot és molt recent i reaccionar en calent no acostuma a servir per a bons fins, però potser ha arribat el moment de fer una reflexió serena sobre les connexions amb els països veïns. És inimaginable, però pensar en l’opció que un problema a la via de connexió amb Espanya deixi el país incomunicat és terrorífic. És complicat actuar quan la part fonamental del problema es troba fora del territori nacional, però en aquests temes són en els que cal invertir uns diners que l’Estat no té.