Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Roser Suñé ocupa des d’ahir un lloc a la història d’Andorra en convertir-se en la primera dona que liderarà la Sindicatura. Una fita que arriba, tal com va recordar ella mateixa, quan aviat farà 50 anys que el Consell General va reconèixer el dret a vot de les dones. Cinc dècades en què s’ha fet una evolució notable cap a la igualtat de gènere, un temps en què les dones han anat trencant barreres, a la política i a la resta d’àmbits de la societat, malgrat el camí que encara manca per recórrer. Aquesta, la designació d’una dona per a un càrrec institucional d’aquesta rellevància, va ser sens dubte la notícia de l’ar­rencada de la VIII legislatura. Un nou període polític que, després de vuit anys de majories absolutes, obre una nova etapa en què seran indispensables el diàleg i els consensos, les negociacions i les cessions en pro d’un bé major, la necessària estabilitat. Hi va fer referència la síndica en el primer discurs després de prendre possessió de les noves funcions, en el qual va apel·lar al diàleg com a “principal instrument per assolir els consensos que Andorra necessita”. I la primera votació d’aquesta legislatura va ser fruit precisament del consens. Suñé va ser designada en primera volta després d’obtenir els vots favorables del seus, Demòcrates, i també de Ciutadans Compromesos i de Liberals. La candidatura alternativa que presentaven els socialdemòcrates només va obtenir els set vots dels seus parlamentaris. Terceravia va votar en blanc. Els liberals es van apressar a deixar clar que aquest suport no té res a veure amb el que pot succeir en la investidura del cap de Govern, sessió prevista per a mitjan mes. Van justificar el suport a Suñé perquè els demòcrates també els han cedit una secretaria, però el cert és que Jordi Gallardo tampoc no va tancar la porta a una entesa amb DA més enllà de la d’ahir. Els contactes que s’han de seguir produint els propers dies entre les formacions decidiran. No obstant això, si una cosa és evident és que sense pactes arriba el bloqueig, un escenari que seria extremament perjudicial tenint en compte els reptes que s’han d’afrontar els propers mesos. Els missatges llançats ahir apuntaven cap a la direcció correcta, la de l’entesa, i cal suposar que tota la classe política té clar que aquesta només arribarà si preval la responsabilitat i s’hi posa primer l’interès general.

tracking