I els dos carrils?

Un cop més els tres dies forts del cap de setmana van viure moments de col·lapse circulatori que no haurien de tenir lloc a l’època de temporada baixa. Mobilitat continua sense aportar cap solució a un problema crònic de mal funcionament dels sistemes de gestió i control. Un exemple es va viure divendres passat quan es va tancar el car­ril de pujada del túnel de la Tàpia creant un bloqueig absurd que va col·lapsar de forma important la sortida. Els vehicles que pujaven iniciaven la volta a la rotonda per entrar al túnel i se’l trobaven tancat i per tant havien d’acabar de fer la rotonda i anar pel mig de Sant Julià. Aquesta maniobra de tots els cotxes que pujaven va bloquejar la nombrosa cua que ja formaven els que marxaven del país divendres a la tarda, formant un cul-de-sac a l’entrada de Sant Julià. Només una acció imprescindible, amb risc per als vehicles, podria justificar tancar el carril de pujada enmig d’una operació sortida. A hores d’ara no s’ha comunicat que es produís tal circumstància. Al mateix temps, el manteniment d’un sol carril obert a la frontera, on de tant en tant es demana documentació, va acabar de donar una jornada negra per als milers de cotxes que van sortir divendres a la tarda. Dissabte es van produir cues interminables, a causa que es va continuar sense obrir els dos carrils i diumenge exactament el mateix i pel mateix motiu. Mobilitat o Interior, ja és difícil saber quins són els veritables responsables, continua amb una incapacitat manifesta d’establir uns mínims de suport per evitar les cues prescindibles. És evident que hi ha una sèrie d’hores entre divendres i diumenge en què es produeixen les concentracions. A falta de la desviació de Sant Julià, el mínim exigible és que en aquestes hores estiguin oberts els dos carrils per entrar o per sortir segons per on vingui l’afluència massiva. El súmmum arriba quan a sobre l’entrada del Pas de la Casa està tancada, així que hi ha entrada de francesos pel riu Runer. El simple fet de demanar la documentació a un vehicle, obligació de control, encara ho agreuja més. Tan difícil és assolir aquest simple acord i evitar les cues artificials per falta de capacitat dels gestors del trànsit. Per molt que passen els anys no hi ha manera que arribi el sentit comú.