Molts fisioterapeutes

Any rere any, el nombre de fisioterapeutes convencionats a la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) es va incrementant i a final del 2018 la xifra de professionals superava de llarg el centenar i arribava als 143. Que la xifra és massa elevada no és només una sensació sinó que ve validat per l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Ara mateix, al Principat estan exercint com a fisioterapeutes més del doble de professionals fixats pels barems de l’OMS. L’ens fixa que la ràtio recomanada de fisioterapeutes per proporció de població és d’un per cada 1.200 ciutadans. Segons la CASS, el nombre de professionals convencionats a la Seguretat Social supera en 2,25 cops la ràtio establerta per l’OMS. I és que amb el cens, a final de l’any passat hi havia un fisioterapeuta per cada 532 persones. I més enllà del nombre de professionals també cal destacar que la despesa sanitària generada pels seus serveis va fregar el 2018 els quatre milions d’euros. I és que la despesa sanitària està molt més lligada a l’evolució del nombre de professionals liberals convencionats que no pas a la del nombre d’afiliats a la CASS. Les xifres són incontestables. Hi ha especialitats sanitàries en què s’està produint un boom els últims anys. I un dels exemples més paradigmàtics és el de la fisioteràpia. La situació de saturació és evident i no cal mirar les estadístiques per adonar-se que el nombre de professionals d’aquesta especialitat, i d’altres com l’odontologia, ja supera les necessitats d’una població de 76.177 habitants. Aquesta situació contrasta, per exemple, amb d’altres camps sanitaris on hi ha evidents mancances i on l’escassetat de metges crea greus problemes. Aquesta situació és fruit del descontrol absolut en què s’ha mogut el sector sanitari des de fa anys. Les deficients gestions dels successius ministeris de Salut i la incapacitat manifesta de les successives direccions del SAAS han derivat en un model sense cap ni peus. No funciona sobre la base de les necessitats dels pacients, sinó en funció de les necessitats de facturació de l’hospital i dels professionals liberals. El més trist de tot plegat és que aquest editorial és tan vàlid avui com fa 4 anys o com en fa 6. I ho és per molt que s’hagi tret pit des de l’anterior Govern de la posada en marxa d’una reforma sanitària que no sembla que hagi aconseguit arreglar aquesta situació.