450 euros de desigualtat

Les dades recollides per Estadística situen la mitjana salarial de les dones en 1.538 euros, mentre que la dels homes s’eleva a 1.987. La diferència ha augmentat notablement respecte del càlcul de l’any passat perquè les retribucions mitjanes de tots dos grups de població s’han incrementat, però la dels homes de manera molt més important. Així que la diferència de 357 euros del 2017 ha pujat en gairebé 100 euros. Situació certament preocupant. La radiografia que elabora Estadística del mercat de treball mostra com els homes concentren els salaris més elevats i les dones els més baixos. Un 56% dels homes cobren més de 2.000 euros al mes, pel 36,1% de dones, mentre que un 25,8% de les dones perceben sous inferiors a 1.240 euros, per un 10,6% d’homes. Estadística conclou que l’explicació és a grans trets que el sexe femení concentra un major nombre de jornades a temps parcial i treballa en els sectors pitjor pagats. L’anàlisi no és nova i tampoc que ni la preparació acadèmica equivalent d’uns i altres ni l’entrada massiva de la dona al mercat de treball han assolit a hores d’ara la igualtat real. També les dades de l’enquesta de forces de treball posen dades al primer d’aquests ítems. És evident que els assalariats amb estudis superiors concentren els sous més elevats. Però mentre la mitjana de les dones amb preparació acadèmica d’aquest nivell és de 2.000 euros, la dels homes puja fins als 2.649 euros. És simptomàtic que sigui en aquesta categoria on la bretxa és més elevada, de prop de 650 euros, que s’explica perquè els llocs de més responsabilitat encara estan copats per persones del sexe masculí. Fa poques setmanes ens felicitàvem de l’elecció de la primera síndica d’Andorra. Roser Suñé simbolitza una fita en l’àmbit polític. Però les dades a les quals fem referència són la prova evident de tot el camí que encara s’ha de fer perquè es pugui trencar aquest sostre de vidre que frena la progressió de les dones. Aquesta legislatura haurà de ser la del desplegament de la Llei d’igualtat, que estableix eines per lluitar contra fenòmens com el de la bretxa salarial. El que s’ha plasmat sobre el paper s’ha de posar en pràctica. Les empreses han de ser molt més sensibles però està demostrat que sense unes polítiques públiques que les empenyin l’escenari no canviarà tan ràpid com ho hauria de fer.