El llegat de Rascagneres

Rascagneres ha completat a la Caixa Andorrana de Seguretat Social un cicle de canvi en la presidència que va començar amb Josep Delgado i que ha significat per primer cop que la Seguretat Social expliqués amb claredat quins són els gravíssims problemes a la branca sanitària i de pensions. I, potser encara més important, Rascagneres ha estat capaç de posar negre sobre blanc quines són les duríssimes mesures que cal adoptar si es pretén mantenir la viabilitat del sistema de pensions. Cal ser conscient que fa només cinc anys encara hi havia dirigents polítics, especialment socialdemòcrates i liberals, que negaven els problemes de la Seguretat Social. S’havia d’arribar a sentir que tot plegat era una maniobra dirigida pels bancs per provocar por a la gent i que anés a fer cua per signar plans de pensions privats. La nova forma de fer, iniciada per Delgado i culminada per Rascagneres, ha aconseguit que, deixant d’amagar i/o emmascarar les xifres, els polítics hagin entès la magnitud de la tragèdia. La millor prova és que el nou Govern ha inclòs sanitat i pensions com dos dels tres temes de prou gravetat per al futur del país que requereixen un pacte d’Estat. El tercer és el de l’acord d’associació amb la Unió Europea. Però la importància no només és haver fet bandera de la transparència perquè tothom pugui saber el complicadíssim futur a causa dels milers de milions d’euros compromesos en pensions futures, sinó que Rascagneres ha enumerat quines són les accions que es requereixen implementar per poder anar fent assumible el pagament de les jubilacions. L’advocat encampadà deixa la CASS després d’haver fet aquesta part del viatge i correspondrà al seu successor continuar en la línia de ser clars respecte a l’escenari i dur respecte a les mesures que cal prendre. Aquest mandat serà el primer en què segurament hi haurà un gran debat polític al voltant del sistema de pensions. És un tema tan delicat que històricament s’havia preferit obviar la realitat i anar passant la pilota d’un govern a l’altre i d’un consell d’administració a l’altre. Aquest procés de traspassar la patata calenta s’ha acabat i ha arribat l’hora de prendre mesures amb el màxim consens possible vist l’impacte que tindrà sobre tothom.