Continuïtat a la policia

La celebració de la festivitat de la patrona del cos de policia va posar de manifest que la política al ministeri d’Interior mantindrà les línies mestres marcades la legislatura passada. I no només perquè el nou responsable de la cartera, Josep Maria Rossell, hagi decidit mantenir l’actual director del cos, Jordi Moreno. Difícilment podia ser d’una altra manera des del moment que el fins fa pocs mesos titular del ministeri, Xavier Espot, és el nou cap de l’executiu. Per molt que lideri un Govern de coalició i que les competències estiguin ara en mans d’un membre de Ciutadans Compromesos, un gir brusc en una matèria tan sensible com la seguretat s’interpretaria inevitablement com una censura a les directrius que havia marcat Espot. Hi ha un segon factor que també faria complicat d’entendre que es produïssin grans canvis, ja que en els prop de set anys que va estar al capdavant del ministeri va aconseguir posar pau dins el cos de seguretat, que per la seva complexitat sempre havia estat envoltat per les polèmiques en els darrers temps. Malgrat que no funciona al gust de tothom perquè és impossible, sí que és cert que s’ha trobat un equilibri entre les necessitats, exigències i demandes de les parts implicades. El treball de Rossell és consolidar aquesta dinàmica i posar les condicions per afrontar el futur amb garanties. Per això, en primer lloc és necessari desplegar el reglament que reguli les diferents especialitats policials. En segon, dotar el cos d’eines adaptades a la nova realitat en matèria de seguretat i continuar formant el agents perquè hi puguin donar la resposta adequada. Finalment, intensificar la col·laboració amb l’exterior, sobretot amb els veïns. La situació és completament oposada a l’altra pota del ministeri. La Justícia es troba hores d’ara en un dels moments més complexos des de l’aprovació de la Carta Magna. No pel col·lapse endèmic que reconeixen totes les part implicades en el món judicial, sinó per la nova conjuntura que ha provocat la instrucció del cas BPA i l’inici del judici, que fa més d’un any i mig que està aturat. La realitat és que amb finançament il·limitat es pot arribar a paralitzar la justícia a Andorra com ha quedat a bastament demostrat. El repte és com supera-ho i evitar que es pugui tornar a produir. En depèn l’equilibri institucional. El país, vaja.