D'aeroports i plans

L‘ estudi elaborat per l’empresa NavBleu conclou que un aeroport situat entre les Bordes d’Envalira i Grau Roig és viable: tindria una pista de 2,5 quilòmetres, amb suficient potencial per acollir avions que poguessin enllaçar el país amb destinacions llunyanes, i superaria els estudis d’impacte ambiental i sonor. A partir d’aquí, els propers mesos marcaran el futur del projecte. Es fa difícil predir quina serà la reacció política, la del Govern, perquè està per veure quin és el plantejament respecte a les infraestructures de transport, les aèries i la resta. Repeteix el ministre d’Ordenament, Jordi Torres, però el taronja ja no és monocolor al consell de ministres i s’haurà d’arribar a consensos amb els socis. Durant vuit anys, els demòcrates han intentat sense èxit fer realitat els seus plans: disposar d’un heliport nacional amb línies regulars que connectessin amb les principals ciutats veïnes i implicar-se en l’aeroport de la Seu –d’Andorra-la Seu– per aconseguir explotar les seves potencialitats comercials. No cal dir que el pla no s’ha pogut executar. Els tres intents de tirar endavant l’heliport han quedat en no res. Bé, de fet, l’opció Tresoles no s’ha donat per morta oficialment però amb l’oposició clara que han exercit els liberals al projecte aquests anys seria difícil que transigissin en això. Així que el pla ja està coix d’una banda. De l’altra, la lentitud espanyola aresoldre l’autorització del GPS segueix suposant un fre per a l’aeroport alturgellenc. Ha quedat clar que cap companyia s’arriscarà a treballar-hi si no hi ha aquesta tecnologia que permeti volar en condicions més adverses. Si tot aquest escenari significa que el Govern pot estar més obert a la proposta de la Cambra tindrà una resposta aviat. Hi han un grapat de temes cabdals que s’han d’afrontar aquesta legislatura, però també s’ha de concretar una planificació respecte a les infraestructures, que fan part essencial del desenvolupament del Principat. La fragilitat d’Andorra s’ha vist amb claredat amb el tall de l’RN-22. Això no vol dir que calgui bolcar-se ara en projectes faraònics, i no només per la inversió que suposen, també per l’impacte que poden tenir sobre el territori i els seus recursos. Però és evident que és vital pensar en el desenclavament d’Andorra i com assolir-ho. I la Cambra ha fet la seva funció, cercar possibilitats i obrir un debat.