Editorial
1.758 milions
Estadística ha comunicat les dades de la despesa del sector públic per a aquest any. La xifra s’enfila fins als 1.758 milions, amb un preocupant increment del 18% respecte a l’any anterior, tot i que bona part és pel deute públic
Les emissions de deute públic relativitzen l’increment de la despesa pública, però mirant les xifres en conjunt es constata que hi ha descontrol. L’any 2010 la despesa pública global era de 932 milions d’euros, segons les dades d’Estadística, i s’ha passat a 1.758 milions. S’han de comptar les emissions, però és innegable que directament s’ha doblat la despesa en una dècada. I això que durant la crisi es va aconseguir anar limitant els creixements perquè els ingressos van patir caigudes importants. L’executiu demòcrata es vanagloria d’una contenció que les xifres no acaben de reflectir. Aconseguir l’equilibri de caixa gràcies a desenes de milions de beneficis d’Andorra Telecom té un mèrit relatiu. Si s’analitza la partida més modulable, la dels sous dels funcionaris, es constata com des que el gabinet demòcrata va entrar, el 2011, fins que ha marxat, el 2018, l’increment ha estat de 92 milions a pràcticament 120. Un augment del 30% que no té cap tipus de justificació i que encara converteix en més iròniques les protestes que els funcionaris han fet contra l’executiu Martí. Mai cap Govern va promoure increments de despesa salarial dels treballadors públics del nivell dels demòcrates. En la mateixa línia, quan s’analitzen les inversions es constata que en els vuit anys de DA s’ha passat de 50 milions a uns insignificants 43. S’han arribat a perdre 7 milions en inversió mentre s’augmentava 30 en emoluments funcionarials. Aquesta és la tendència de la majoria de les administracions quan es paguen sous, despeses de funcionament i cobriments de deute o dèficit, que no queda res per invertir. La despesa de personal de tota l’administració pública arriba als 260 milions d’euros quan l’any anterior era de 145 i el Govern està enguany per sobre de la mitjana d’increment, ja que es troba en el 7,6%. Tot plegat requereix una reflexió de com s’està plantejant el funcionament d’un Estat que és presoner de la despesa pública i que només té engrunes per destinar capital a crear riquesa. De mica en mica la deriva s’ha anat aguditzant, fins al punt que s’acaba menjant qualsevol ingrés extra que es generi. Només cal veure que en impostos directes en deu anys s’ha passat de 6 a 81 milions, però la maquinària burocràtica s’ho ha empassat tot.