Editorial
Polèmica Funció Pública
El ministeri de Funció Pública sembla que estarà en el punt de mira de l’inici de legislatura. A una ministra d’un partit liberal que va garantir que derogaria la llei dels demòcrates s’hi uneix una de les sindicalistes més virulentes
El 17 de gener d’aquest any s’aprovava la Llei de Funció Pública i Jordi Gallardo la resumia literalment com “el desmantellament de la Funció Pública”. Els liberals portarien la llei al Tribunal Constitucional juntament amb els socialdemòcrates. La sindicalista del cos de policia Lara Vilamala el març del 2018, coincidint amb les mobilitzacions contra el Govern, va assegurar que des de l’executiu “van amenaçar i coaccionar molts treballadors que volien fer vaga la setmana passada”, i va afegir que “ha passat, ho sabem i és molt greu, per això encara hem de veure com es pot actuar”. Vilamala, administrativa del cos de policia, tenia com a màxim dirigent Xavier Espot, ministre de Justícia i Interior i responsable últim de la policia. L’atac de Vilamala s’entenia com la possibilitat que calia estudiar si es querellaven o no per les suposades coaccions de les quals tenien proves per evitar que la gent es mobilitzés contra el Govern. Les ironies del destí han fet que el partit més crític sobre com han gestionat els demòcrates el funcionariat i que va prometre donar més privilegis als empleats públics ha quedat al capdavant d’aquesta cartera. Gallardo ha elegit Judith Pallarés, del nucli dur de la formació. I Pallarés ha escollit de secretària d’Estat una sindicalista, Lara Vilamala, que es disputa amb Joan Torra i Gabriel Ubach l’honor d’haver protagonitzat els atacs més durs contra el Govern. La formació d’aquest duet per dirigir els funcionaris i la reforma de l’administració obre moltes incògnites. O bé es retracten de la major part de posicionaments, atacs i amenaces que s’havien fet (en el cas de Pallarés les van fer altres companys liberals) o haurien de desmantellar tot el que han fet els executius demòcrates els darrers vuit anys. És una situació curiosa, especialment quan la llei aprovada a la recta final de la legislatura passada ha estat objecte de tot tipus d’improperis per part de liberals i de Vilamala. Serà interessant veure com es pot compaginar tot el background acumulat amb la convivència amb un executiu amb majoria demòcrata i saber si Xavier Espot permet o no un procés d’involució en el sector públic. En els pactes de governabilitat es pressuposa que s’haurà parlat del tema i seria positiu que s’expliqués quin és el full de ruta.