La fi d'un malson

En el moment en què els Estats Units instaven el 10 de març del 2015 que tota la banca mundial fes fora BPA, l’entitat andorrana va quedar aïllada del món. Tot i ser un banc solvent no tenia fons perquè tot el capital i valors estaven en d’altres entitats. La renda variable era a Credit Suisse i l’entitat helvètica va tallar qualsevol operativa amb BPA per evitar el risc de contagi i va deixar hibernant més de 629 milions en renda variable. El pànic de la banca mundial a tenir la més mínima relació amb BPA després que els americans l’establissin com una amenaça de primer ordre en blanqueig va fer que ni tan sols quan l’entitat s’estava sanejant i la controlava l’Estat andorrà els suïssos volguessin retornar la renda variable. Quan finalment el regulador helvètic va acceptar la repatriació va arribar una maniobra molt lletja de clients que tenien els fons bloquejats al banc andorrà per ser sospitosos de blanqueig. No tenien cap opció a reclamar res perquè al cap i a la fi ells no eren clients suïssos i per tant no els emparen les disposicions financeres helvètiques. Tot i així, van recórrer per pressionar l’AREB perquè alliberés els fons. No buscaven guanyar, sinó simplement fer mal amb un objectiu. Volien posar entre l’espasa i la paret el sistema financer andorrà perquè el 2018 entrava en vigor la Llei d’intercanvi automàtic d’informació i era un desastre deixar penjats tots els clients legals de Vall Banc que no podrien regularitzar abans de l’entrada en vigor. El primer recurs ni tan sols va ser admès a tràmit, però en van presentar un altre, amb el qual van assolir l’objectiu de fer mal sense cap altra compensació que la de perjudicar tercers i llastrar Vall Banc, que ha patit una travessia pel desert per no poder donar accés als seus clients a la renda variable. Evidentment, l’AREB no va alliberar els fons de les cases de canvi perquè simplement no ho pot fer si no justifiquen l’origen lícit dels diners. Al final, com era previsible, el segon recurs tampoc ha estat admès a tràmit. En realitat són maniobres per guanyar temps i desgastar aprofitant l’exasperant lentitud d’una justícia que ha estat més de dos anys per inadmetre dos recursos. Al final, però, els fons es repatrien i Vall Banc pot iniciar l’etapa de ser un banc ple sense cap peatge ni lligam.