Els terminis de l'acord

L’ equip que capitaneja Landry Riba té per endavant una tasca ingent i complexa. D’una banda, aconseguir que Brussel·les entengui les particularitats d’Andorra i obtenir un acord assumible per al Principat i, de l’altra, assolir un clima favorable al país per tal que un cop es tanqui l’acord, el referèndum sigui en sentit favorable. L’executiu haurà de fer molta pedagogia en ambdós fronts, malgrat que és evident que resultats positius a Brussel·les facilitaran i molt que la ciutadania andorrana entengui les oportunitats que brinda la nova relació amb la Unió Europea. Molt s’ha parlat els últims temps sobre si calia o no alentir el ritme negociador. El cert és que aquest 2019 l’agenda s’ha relaxat per si sola com a conseqüència de les convocatòries electorals i tal com va manifestar divendres el secretari d’Estat, en una presentació amb periodistes, donar terminis es fa difícil. A partir del setembre, però, el ritme pot tornar a accelerar-se i per tractar qüestions complexes en què Andorra es juga molt. El secretari d’Estat va reconèixer que la lliure circulació de persones i la situació del sector energètic i de les telecomunicacions seran fronts complicats. La carta d’Andorra és sensibilitzar sobre les particularitats d’un territori petit i el problema que podria suposar assumir segons quines exigències. Els fruits que es recullin s’aniran desvetllant els propers mesos. I ha quedat clar que és molt necessari esmerçar recursos a la tasca negociadora però que no s’ha d’estalviar en explicacions dins de territori andorrà. Sembla que l’executiu n’ha pres nota i per això una de les noves incorporacions previstes a la secretaria d’Estat és una persona que tindrà com a missió preparar el terreny per al futur referèndum. No és quelcom que hagi de succeir en un lapse breu de temps i tampoc hi ha la certesa que pugui ser aquesta legislatura, però aquest terreny s’ha d’adobar a poc a poc. La de l’acord d’associació és una opció de futur que ha de suposar un pas endavant en el futur d’Andorra. No obstant, la ciutadania necessita més informació que aquesta. S’ha de fer pedagogia també respecte al fet que, com en qualsevol altra negociació, s’hauran de fer concessions. No aquelles que puguin suposar un risc per al país i la seva economia. També a Brussel·les han de ser conscients de quina és la realitat i què poden assumir els territoris petits.