L'aeroport a Andorra

Tècnics experts han determinat que és factible construir la infraestructura aèria a Grau Roig, que aculli cinc vols diaris i que hi passin 200.000 viatgers l’any. És un primer tram d’un camí que ha de continuar amb informes no menys rellevants, els d’impacte mediambiental i acústic, i també s’ha de determinar la rendibilitat del nou equipament i la inversió necessària, malgrat que ja s’ha avançat que se situaria entre els 500 i els 700 milions d’euros. És indubtable que sobre el paper un aeroport internacional propi és una oportunitat per al Principat, per al creixement i diversificació de l’economia. Les connexions amb l’exterior són un dels grans problemes d’aquest territori i els intents per posar-hi solució, un heliport nacional o l’aposta per implicar-se en el veí aeròdrom de la Seu d’Urgell, no han reeixit. Precisament ara ha quedat demostrat que aconseguir una explotació comercial per a l’aeroport d’Andorra-la Seu d’Urgell no serà fàcil ni evident. La validació de les operacions amb GPS que havia d’haver arribat el mes de maig passat es trasllada ara a d’aquí a deu mesos. És una qüestió que malgrat la tasca de pressió que puguin exercir l’administració andorrana o la catalana, està en mans de Madrid. En definitiva, d’un altre Estat. D’altra banda, la qüestió de l’heliport evidencia un altre obstacle que ha de superar el projecte d’aeroport nacional, l’acceptació per part de la ciutadania. En vuit anys els dos governs de DA ho han intentat en tres ubicacions i totes tres han fracassat per l’oposició veïnal. Ara estem parlant d’un projecte aeri a anys llum d’un heliport, amb avions de fins a 200 places que sobrevolaran el país i hauran d’aterrar en un entorn natural, amb pistes d’esquí a tocar. Per tant, amb un impacte acústic i mediambiental evident, que no vol dir, però, que ho faci impossible. Ho hauran de dir els estudis pertinents. El cost és l’altra gran qüestió. El president de la Cambra de Comerç va explicar que han constatat l’interès de grups empresarials per fer-se càrrec de la inversió a canvi de la concessió. L’ens que presideix Miquel Armengol ha fet la feina que correspon a una institució que treballa per afavorir l’activitat econòmica, posar sobre la taula la informació i les possibilitats. Però que sigui tècnicament viable és només un inici incipient d’un projecte extremament complex d’executar.