Editorial
Les primes indegudes
El Tribunal de Comptes torna a posar el focus en els complements salarials i d’altres primes, com ara la despesa de cafeteria, que l’hospital abona als treballadors sense una regulació que ho sustenti
L’ens fiscalitzador s’ha trobat un any més amb les mateixes qüestions que ja va assenyalar en l’informe anterior, el referit als comptes del 2016, sobre els dubtes que plategen determinats elements de la política salarial de l’hospital. D’una banda, complements salarials que no es preveuen en el reglament de personal. De l’altra, la despesa en cafeteria que se sufraga al personal, la meitat si es troba en una jornada normal i la totalitat si és una guàrdia. Una despesa que el 2017 va ascendir a prop de 300.000 euros. En el raonament de la direcció hospitalària per justificar els complements hi ha la qüestió dels drets adquirits i el fet que si els treballadors els duen als tribunals la justícia els avalarà. El cert és que avui s’ha de reclamar a totes les administracions i als organismes que en depenen, perquè bona part del seu finançament està sufragat per diners públics, una política salarial regulada, que tingui en compte qüestions d’equitat i no pugui donar lloc a desigualtats o a primes injustificades. En el seu argumentari la direcció hospitalària diu que per sobre del reglament de personal hi ha el Codi de relacions laborals, la llei que regeix els seus treballadors, i també que s’està treballant un nou conveni col·lectiu que haurà de donar empara a les relacions entre el patró (en aquest cas el SAAS) i els seus empleats. Val a dir que estem parlant d’una institució amb un miler de treballadors i que s’ha de reflexionar al tomb de si el que es va estipular fa anys quan la seva estructura era notablement menys gran ha de continuar sent vigent ara. Els 300.000 euros poden ser anecdòtics quan parlem del pressupost del SAAS, però són diners públics i la cura en gastar-los ha de ser extrema. Un any més, quan es fan públics els informes del Tribunal de Comptes, toca plantejar-se quina és la rellevància que es dona a l’ens fiscalitzador quan any rere any se segueixen apuntant qüestions a les quals no es dona solució. Sense anar més lluny, Sant Julià va amb un any de decalatge. Els números de la corporació laurediana que ha estudiat el Tribunal de Comptes són els corresponents a l’any 2016 perquè no es van entregar a temps al seu dia. Un informe que torna a posar en dubte la viabilitat econòmica de Naturlandia. Potser és temps de resoldre si el Tribunal de Comptes no hauria de tenir un poder major que l’actual.