Editorial
Canvi de línia
Govern ha prescindit dels caps del gabinet jurídic i d’estadística, en un canvi de línia clar respecte a la política de contractacions d’estrangers, amb resultats discrets, que tantes crítiques va rebre en la passada legislatura.
L‘oposició va ser especialment dura amb el Govern de Toni Martí per la contractació constant de professionals espanyols per als llocs de responsabilitat en les àrees tècniques. El director de l’hospital, el cap de tributs, el d’estadística, el del gabinet jurídic, el de l’Autoritat Financera... va ser una línia molt clara que no ha tingut els resultats esperats. En major o menor mesura els mandats d’aquests professionals contractats han estat marcats per les polèmiques. De moment l’executiu ha prescindit de diversos, entre els quals destaquen el cap del gabinet jurídic i el coordinador d’estadística. El de tributs ja fa un any que va marxar. Els moviments fets fins ara indiquen que Xavier Espot té una concepció diferent de com s’han de bastir els càrrecs directius vinculats a l’administració. En primer lloc apostar per intentar cobrir les tasques amb la mateixa gent de la casa i, en cas de ser necessari, mirar cap a professionals nacionals a l’hora de fer noves incorporacions. És cert que les petites dimensions poblacionals fan que a vegades sigui gairebé impossible no haver d’anar a cercar talent exterior per ocupar llocs clau. I no és menys cert que en la gran majoria dels casos el resultat final és decebedor, en una proporció similar a la que té lloc quan són els nacionals qui els ocupen. El cap del gabinet jurídic ja va encendre la polèmica només aterrar perquè tant el seu sou de 8.000 euros com el fet que el Govern considerés que no hi havia cap professional nacional preparat per a les funcions van ser factors que van rebel·lar el col·lectiu dels lletrats. Alguns dels informes, fets gairebé a mida del posicionament de l’executiu van ser àmpliament contestats. En el cas d’estadística la tasca de Ripoll havia passat més o menys desapercebuda fins que va arribar l’infaust informe sobre el preu del lloguer. Amb un mínim coneixement del país cap responsable d’estadística s’hauria atrevit a donar una dada tan brutalment errònia com establir de mitjana poc més de 500 euros quan la realitat frega el doble. I aquest és un punt important perquè sovint aquests professionals mentre se situen ja han perdut la meitat del mandat, si és que s’arriben a situar, i acostumen a fer errors molt evidents degut al desconeixement de la realitat nacional.