El dia de l'orgull

Aquests dies s’ha fet viral un vídeo de l’atac homòfob que va patir un noi a Barcelona, precisament després de la celebració de la festa de l’orgull gai a la ciutat. Unes imatges que evidencien que ni en les ciutats més obertes, de països pioners en la legalització del matrimoni homosexual, les persones gais estan lliures de patir episodis de discriminació o directament d’agressió. Una demostració que la reivindicació ha de seguir viva i que és especialment important seguir treballant en la sensibilització, que es visualitzi el col·lectiu LGBTIQ+ i, en definitiva la diversitat, i que aquesta s’expressi públicament. Aquest és l’objectiu de les activitats que ahir a la tarda va acollir la plaça Coprínceps, i en què van participar de-senes de persones. Una festa que també es vol que sigui l’origen d’una nova associació que defensi el drets de les persones LGBTIQ+. Un nou actor al teixit associactiu és sempre una bona notícia i és especialment rellevant per als integrants del col·lectiu, que poden tenir una veu més potent davant les institucions. Andorra també ha fet passos endavant. No fa pas tants anys naixia l’associació Som com Som i llavors es denunciava una discriminació tan flagrant com el vet a la donació de sang als homosexuals. Des de llavors, l’impuls de les unions civils va ser una fita especialment significativa perquè equipara els drets de les parelles homosexuals amb les heterosexuals, malgrat que formalment no es diguin matrimoni. Aquesta, la del nom, continua sent una demanda pendent. I la festa d’ahir va ser especialment reivindicativa quant als drets de les persones transsexuals. Demandes de professionals més formats, en l’àmbit sanitari però també en l’educació van ser formulades per una de les impulsores de la nova associació del col·lectiu LGBTIQ+. El Govern, a través de l’àrea de polítiques d’igualtat (i ara ja secretaria d’Estat), ha esdevingut interlocutor per al col·lectiu i una eina de suport per denunciar situacions de discriminació. Disposar d’una eina com la Llei d’igualtat dona també moltes més garanties per combatre situacions que atemptin contra els drets de qualsevol persona. I la Llei d’infància i adolescència recull el dret a la identitat de gènere. Però s’han de seguir fent passos endavant i un col·lectiu organitzat pot ser una empenta en aquesta direcció.