Besolí, absolt de nou

La sentència que tomba el recurs de la fiscalia, que buscava una condemna per a Joan Besolí i Sandro Rosell, és força dura amb la fiscalia perquè incideix en el fet que l’acusació manté la mateixa falta de base que en el judici. El cas de Besolí i Rosell és possible que s’estudiï en els llibres de dret del futur com a exemple del mal funcionament de la justícia. Resulta sorprenent que unes persones que finalment han estat absoltes hagin batut el rècord de presó provisional a Espanya, amb gairebé dos anys. I no és menys sorprenent que una causa d’aquesta envergadura i transcendència s’articulés quan la presumpta víctima, la Confederació Brasilera de Futbol, sempre va manifestar que no tan sols no havia estat perjudicada, sinó que arran de l’entrada en la venda de partits del grup de Rosell van guanyar més diners que anteriorment. La falta de víctima, a més a més, es complementava amb el fet que a Espanya no s’havia produït cap dels suposats delictes. Teòricament l’acusació de corrupció s’imputava en territori brasiler i els diners del grup estaven en comptes andorrans. Per molt que la jutgessa espanyola i la fiscalia van intentar que el Brasil donés suport a l’acció, finalment s’han hagut de rendir a les evidències d’uns pagaments per intermediació que són molt habituals en el món del futbol. La figura del comissionista existeix en múltiples camps, però en l’esport rei és especialment present. Les xifres milionàries que es mouen són camp abonat al fet que hi hagi intermediaris que cobrin per facilitar els negocis. Les valoracions morals sobre els diners que es poden guanyar amb aquesta activitat estan fora de la qüestió judicial. La sentència no deixa lloc a dubtes quan qualifica de lícites i reals les operacions, desmuntant les teories del ministeri públic respecte que tot eren muntatges. L’Audiència Nacional espanyola, però, té un problema perquè amb tots els dubtes que hi havia des del principi sobre la culpabilitat dels acusats se’ls va negar la llibertat provisional fins a una desena de vegades. Caldrà veure com evoluciona la possibilitat que Besolí i Rosell acabin demanant una indemnització pels dos anys perduts. I la justícia andorrana hauria de recordar que encara té la causa oberta pel mateix tema.