Cooperació amb França

Els empresaris i comerciants del Pas de la Casa han tornat a aixecar la veu per lamentar els constants talls que es produeixen a la carretera d’accés a la població des de França i que els estan perjudicant econòmicament. El darrer episodi va succeir el cap de setmana passat coincidint amb la Braderie, que, segons van explicar els mateixos comerciants el dia de la inauguració, havia de servir per recuperar-se una mica de les pèrdues que van patir durant els 17 dies que l’RN-22 va estar tallada per una esllavissada de pedres entre final d’abril i principi de maig. La combinació d’obres a la carretera i de protestes socials dels treballadors del Samur de Tolosa i dels Armilles Grogues van tornar a afectar el Pas de la Casa perquè molts dels turistes que havien de visitar la Braderie, segons els mateixos comerciants, van decidir no acostar-se a la població encampadana. El nou episodi de problemes a la carretera gairebé ha coincidit en el temps amb la reunió que va mantenir ahir a Tolosa una delegació del Govern, encapçalada pels ministres Jordi Gallardo, Jordi Torres i Sílvia Calvó, amb el prefecte d’Occitània, Étienne Guyot. La trobada, convocada amb l’objectiu d’analitzar les cooperacions frontereres entre el Principat i Occitània, va servir per tractar sobre l’accés viari al Pas de la Casa. De la mateixa va sortir el compromís de les autoritats franceses que les obres que s’estan duent a terme a l’RN-22, després de l’esllavissada de l’abril, finalitzaran abans d’acabar l’any i serviran per retornar al traçat inicial de la carretera. Si es compleixen els terminis, el que ha succeït amb la carretera és un exemple de la cooperació que hi ha d’haver a banda i banda de la frontera i que anys enrere semblava no ser-hi. França va obrir relativament ràpid la via després de l’esllavissada i sembla que s’ha posat les piles per tenir enllestida una obra que tenia força complexitat. Una cooperació que xoca, per exemple, amb les dificultats que està tenint l’aeroport d’Andorra-la Seu, que no aconsegueix que les autoritats espanyoles donin l’autorització perquè la infraestructura pugui operar vols amb el sistema GPS quan es donin situacions de poca visibilitat. Ara que sembla que França posa més interès en la viabilitat de l’accés per carretera caldria que Espanya facilités la viabilitat del que és, de moment, l’únic accés aeri al país.