Editorial

Natalitat i habitatge

La natalitat a Andorra està molt per sota de la mitjana europea i dels països de l’entorn. L’executiu s’hauria de plantejar implementar mesures que facilitin als ciutadans que així ho desitgin tenir més fills i conciliar la vida laboral i familiar

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Andorra està per sota de la mitjana de la Unió Europea i de països propers com Espanya, França o Portugal pel que fa a la taxa de natalitat (el nombre de nascuts vius per cada mil habitants) i a la taxa de fecunditat (el nombre dels nascuts vius per dona en tot el període fèrtil de la seva vida, que va dels 15 als 49 anys). Ho va posar ahir en relleu l’Observatori del primer semestre del 2019 elaborat pel Centre de Recerca Sociològica (CRES). I no es tracta d’una xifra puntual, sinó que ja fa anys que les dades que publica regularment el Registre Civil indiquen que la natalitat va iniciar fa uns quants exercicis una davallada que no té aturador. El director del CRES, Joan Micó, responsabilitzava en la presentació dels resultats de l’Observatori de la caiguda de la natalitat els salaris i l’alt preu de l’habitatge. La decisió de tenir fills (un, dos o més) o de no tenir-ne hauria de ser una decisió personal que no vingués sobrevinguda per la situació econòmica i és per això que una societat avançada hauria de comptar amb polítiques per afavorir la natalitat. La posada en marxa d’ajudes econòmiques a les famílies amb fills seria una de les mesures que s’haurien d’estudiar, així com aconseguir fer realitat d’una vegada per totes la conciliació de la vida personal i familiar. Un aspecte, aquest darrer, que no s’ha de circumscriure només als treballadors que tinguin fills, sinó al conjunt d’assalariats. L’enquesta del CRES, a més de posar en relleu la baixa natalitat que hi ha al Principat, torna a incidir en quines són les principals preocupacions dels ciutadans. Durant el primer semestre de l’any la inquietud sobre el preu de l’habitatge s’ha disparat i el 41% dels enquestats consideren que és el seu principal problema. Aquest percentatge és el més alt des del 2007 i en menys de tres anys ha passat de ser una preocupació residual –només el 3% dels enquestats pel CRES ho consideraven un problema el 2016– a ser la principal de gairebé la meitat dels ciutadans. Malgrat les mesures que va posar en marxa en els darrers mesos de la legislatura passada l’executiu de Toni Martí per lluitar contra l’elevat preu de l’habitatge, sembla que aquesta situació ha arribat per quedar-se. L’actual Govern ha de ser valent i adoptar mesures més contundents i eficaces que facin que un dret com el de l’habitatge no esdevingui un luxe per als ciutadans.

tracking