Editorial

Aval a la política financera

L’Agència de qualificació Standard & Poor’s ha refermat el ràting d’Andorra i ha millorat la perspectiva d’estable a positiva per la gestió pressupostària, la fiscalitat, el descens del deute i l’homologació a la normativa internacional

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

La reputació financera és un del béns més preuats per tots els països des del moment en què les institucions econòmiques i els mercats són molt estrictes, i qualsevol desajustament intern pot posar en entredit les estructures de qualsevol Estat. L’Agència de qualificació Standard & Poor’s va fer pública una nota aquest divendres en la qual no només refermava el ràting d’Andorra sinó que millora la perspectiva d’estable a positiva. La gestió pressupostària, el marc fiscal, la disminució del deute públic i la progressiva homologació als estàndards internacionals de regulació financera són els elements que han primat per millorar les expectatives del país. Aquest és un element substantiu perquè en l’anterior avaluació fa sis mesos, l’Agència va remarcar que esperava que el Govern que sortís de les eleccions continuaria amb el pla de reformes programat. Com així ha estat. Cal recordar que només fa quatre anys de la crisi de BPA que va deixar la plaça financera molt tocada i de retruc el país en una situació més que compromesa. No només s’han recuperat els nivells d’abans sinó que s’han superat. Ara bé, un dels aspecte que Standard & Poor’s assenyala com un risc per a l’economia és l’important pes del sector bancari que es troba en procés de transformació, tot i que en destaca que treballen en la direcció correcta. De la mateixa manera que destaca la implementació de la normativa per a garantir les bones pràctiques en relació al control del blanqueig de capitals i finançament del terrorisme. Hi ha un element, però, que apareix periòdicament en cada informe. L’increment futur del ràting passa, a banda del comportament econòmic intrínsec, per tancar les negociacions amb la UE per l’Acord d’Associació i l’ingrés a l’FMI. Ambdues opcions tenen un calendari marcat i haurien de ser una realitat, sobre el paper, en un termini relativament breu. Tot i que accedir al prestador d’última instància en cas de crisi hauria de ser més senzill. Al món hi ha 194 països, dels quals més de 180 pertanyen a l’FMI. Per tant és evident el camí que ha de seguir Andorra. És més, si no hagués estat per un nacionalisme mal entès i tronat, faria dècades que en formaríem part. El que no es pot pretendre és que et deixin diners i no tinguin el mínim control de com els utilitzes. Per al país és un moviment clau a nivell de reputació, que bona falta ens fa.

tracking