Editorial
L'harakiri de la FAF
Les decisions i les actuacions de la Federació de futbol des que va esclatar l’‘operació Cautxú’ i Tomàs Gea va ingressar a la presó han arribat ja a un nivell on sembla que siguin els processats els que les proposen.
La federació hauria de preguntar a l’advocat que està al darrere del gravíssim error d’intentar fer fora quatre clubs de la causa quin era l’objectiu d’una maniobra que ha col·locat l’entitat en una situació delicada. Pagar amb diners federatius una acció legal que només té sentit si la fan els acusats és estirar massa la corda. Poques vegades es veurà un aute judicial com el del registre d’ahir on una batlle arribi a posar en dubte si s’està acusant com a defensa dels acusats o com a possible víctima que ha patit un perjudici econòmic per apropiació indeguda. El fet que una de les directives de la federació, Teresa Figueras, portés a Tomàs Gea la documntació comptable, bancària i administrativa que no tenia la batlle instructora és prou significatiu de com ha estat actuant l’organisme. La suposada víctima té una participació decisiva a ajudar al màxia l’acusat que es defensi o presentant accions legals que només tenen lògica quan la voluntat és ajudar el processat. La batlle explica clarament “el grau d’influència en la negociació, tot i trobar-se privat de llibertat”. El concepte de seguir gestionant el seu xiringuito des de la presó és quelcom perquè la junta i els directius de la FAF facin una reflexió de fins a on s’ha arribat. I és hora que comencin a canviar el xip, perquè l’afer amenaça de posar-se complicat per a més gent de la que es pensava en un principi. Hi ha una frase dins de l’últim aute que ha de ser indicativa respecte que els responsables actuals de l’entitat han d’agafar d’una vegada per totes el paper que els pertoca. I no és un altre que el d’actuar com a membres d’un organisme que suposadament ha patit una apropiació indeguda per part d’alguns directius. Això no significa trencar el principi de la presumpció d’innocència, sinó col·laborar al màxim amb la justícia perquè els fets s’aclareixin. La batlle deixa molt clar que el paper de la federació com a defensora dels acusats i no com a suposada víctima només pot venir per dues raons. La primera passa perquè d’alguna forma algú es pensi que es defensen els interessos de la federació. De l’altra, però, es tractaria d’accions que van en perjudici de la mateixa federació i revelaria que hi havia una xarxa organitzada dins de l’entitat que l’estava expoliant.