Dos ascensos de Piqué

Els ascensos a divisions superiors es guanyen en les pistes de joc i en cap altra part i han d'estar sustentats en resultats, criteris regalats, mèrits, ajust a la llei superior i no poden convertir-se cada any en un mercadeig o una subhasta". Aquest és el posicionament de l’Hospitalet per recórrer la concessió de la plaça a Segona B a l’FC Andorra. El recurs de l’equip català al Consejo Superior de Deportes és l’últim escull que pot tenir el conjunt tricolor per obtenir la plaça de forma definitiva, tot i que sembla altament improbable que aquest acció legal pugui fructificar. La legislació d’ascensos i descensos de la federació espanyola contempla aquest tipus d’ascensos administratius amb l’objectiu que l’equip que arribi a la nova categoria sigui solvent econòmicament. Però que sigui el camí establert no significa que hagi de ser del gust de tothom. S’ha d’entendre que hi hagi persones i clubs que considerin que pujar de categoria s’ha de guanyar al camp i que critiquin l’FC Andorra perquè en base a un aval de prop de mig milió d’euros haurà saltat en dos mesos de Primera Catalana a Segona B. L’arribada de Piqué al Futbol Club Andorra ha convertit el club en una espècie d’estrella mediàtica en la línia de tot el que rodeja el central blaugrana. Piqué és sempre notícia i és un dels jugadors que millor ha comprès l’altaveu planetari que disposa quan s’és una estrella mundial de l’esport rei. L’FC Andorra ja ha estat objecte de crítiques per haver fet un equip a mitja temporada, amb l’arribada de Piqué, amb jugadors de superior nivell que els de la categoria i haver aconseguit l’ascens. La temporada vinent ho tornarà a patir i l’equip haurà de viure amb aquest cartell. A nivell intern s’ha passat de tenir un equip que es trobava en la més absoluta intranscendència a ser un club amb unes perspectives esperançadores en què fins i tot Piqué s’ha atrevit a parlar de Primera divisió. Sembla una quimera però dels quatre ascensos que calen entre Primera Catalana i Primera Divisió ja ha fet la meitat del camí. Caldrà veure quin equip pot armar a aquestes alçades per ser competitiu i cal recordar que si el conjunt pugés a Segona cal un camp nou de sis mil persones. A Primera, un de quinze mil. I a Segona poden trobar-s’hi d’aquí a un any.