Editorial
Ràting mantingut
Fitch Ratings ha mantingut la qualificació nacional en BBB+ amb una perspectiva estable. Aquest ja era el resultat previsible donat l’època de certa tranquil·litat, amb el benentès de les incògnites sobre el futur de la banca.
El pes del sistema financer dins del Producte Interior Brut és molt més alt que en la majoria de països i és complicat que el ràting pugi mentre no es resolguin els dubtes actuals sobre el model de negoci. Les entitats es troben en un procés de reestructuració i han entregat al Govern un pla per tenir noves opcions de negoci en el futur. El sector financer té, a més, una debilitat important per als avaluadors pel fet que no existeix un banc central d’Andorra que pugui respondre en cas d’una crisi de liquiditat o d’un problema puntual en una entitat. Aquest prestador d’última instància és una garantia fonamental per a l’avaluació nacional perquè eliminaria el risc que un banc pugui arrossegar, no només la palça financera, sinó tota l’economia. El volum de dipòsits de les entitats és tan superior als recursos de l’Estat que és impensable pensar en la creació d’un organisme nacional que pugui jugar aquest rol. La via més ràpida per solucionar aquest problema passaria perquè el Banc Central Europeu acceptés fer d’avalador. Però és una possibilitat molt complicada perquè aquest paper està reservat per a les entitats dels estats comunitaris. Hi ha d’altres opcions per fer de prestador d’última instància, però totes són complicades. A curt termini sembla un objectiu impensable i Fitch així ho reflecteix. L’agència ha deixat clar que, si es pretén pujar més enllà de la BBB+, calen alguns avenços qualitatius importants com pot ser el suprabanc avalador, l’entrada al Fons Monetari Internacional o l’acord d’associació amb la Unió Europea. Sense cap canvi d’aquesta magnitud, la línia és lluitar perquè el ràting no baixi, fet que significa fonamentalment mantenir les polítiques de contenció de la despesa i de reducció del deute públic. Fitch no té en compte que ni l’entrada a l’FMI ni l’acord d’associació són positius per a Andorra per se. Poden ser una gran oportunitat o obrir la porta a greus problemes (més en el cas de l’acord d’associació) perquè dependrà de quins siguin els termes en què s’assoleixin els pactes. Un microestat té importants febleses i corre molt més risc a l’hora de negociar que no pas un país de milions d’habitants. Un error pot ser irreversible, fet que porta a recomanar prudència quan es negocien temes clau.