Editorial
Desigualtat judicial
El ‘cas pujol’ és un exemple paradigmàtic de quin és l’altíssim grau de col·laboració d’Andorra amb la justícia espanyola quan s’està a punt d’arribar a la vintena comissió rogatòria. Al revés les coses són molt diferents.
Les diferències entre Espanya i Andorra són abismals quan es tracta de comparar un país d’uns 45 milions d’habitants amb un microestat que té menys població que la majoria de pobles de gamma mitjana de l’Estat veí. Les relacions només poden ser desiguals perquè els volums amb què treballa Espanya estan a anys llum dels del Principat. La justícia andorrana sempre ha estat especialment diligent amb l’espanyola i era una situació normal perquè és el país amb el qual hi ha més relació en tots els sentits. En els últims anys, però, la tendència ha anat in crescendo, fins al punt que sovint Andorra ha traspassat línies vermelles davant de peticions espanyoles que altres estats, com Suïssa o Liechtenstein, no han fet amb exactament les mateixes demandes. La voluntat d’evitar problemes i donar lluentor a la nova via de la transparència ha portat que s’hagi tingut la màniga ampla amb qualsevol petició jurídica que arribava del sud. Tothom n’és conscient: magistrats, batlles, advocats, Govern... però s’ha jugat una espècie de pacte no escrit on s’acordava que revoltar-se i negar-se acabaria sent molt pitjor. El càstig continu que els mitjans espanyols han fet a Andorra, una part segurament cobrant, ha complicat encara més la situació. S’han volgut evitar titulars respecte que Andorra nega a Espanya informació sobre X o Andorra impedeix que se sàpiga la veritat sobre Y. Com fa anys que dura ja s’ha generat un corrent que considera que és la millor forma de funcionar. El problema arriba quan des de l’altra part no tan sols no es col·labora habitualment amb la justícia andorrana, sinó que no se li fa cas fins a extrems difícilment explicables. En el cas Rimet contra Rosell i Besolí la jurisdicció era clarament andorrana (o brasilera) ja que a Espanya no s’havia produït cap dels fets. Ara la causa andorrana sobre aquesta qüestió queda penjada amb una sensació de ridícul important. Qualsevol col·laboració va ser amb comptagotes. En els casos BPA i Pujol la situació és per fer envermellir. Anys esperant que declari Villarejo o els agregats de l’ambaixada. O que tota la documentació del cas Pujol no podia tenir ús fiscal a causa que no era un delicte a Andorra. Tot s’ha entregat íntegre a Hisenda.