Editorial

Pacients de l'Alt Urgell

L’ambaixador espanyol, Àngel Ros, ha anunciat que quan es constitueixi el nou govern està previst que es demani a Andorra que pacients de l’Alt Urgell puguin tractar-se a l’hospital Nostra Senyora de Meritxell

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

La possibilitat que els pacients de l’Alt Urgell puguin tractar-se a l’hospital d’Andorra fa molts anys que s’estudia. És un d’aquells temes que es troben permanentment damunt de la taula sense que cap de les parts tingui una objecció clara però on van passant administracions per les dues bandes sense que avanci. Des d’un punt de vista de sentit comú la idea té una lògica indiscutible. L’Alt Urgell té un sistema sanitari propi que cobreix la majoria de les necessitats de la població. Hi ha àrees, però, que, especialment per falta de massa crítica, requereixen el trasllat a d’altres centres amb més serveis. La petició espanyola recull la possibilitat que els pacients puguin ser atesos a Andorra quan es tracti de problemes cardíacs o d’urgència. Són temes fonamentalment al voltant de la immediatesa de l’atenció. I és en aquest context que és normal desplaçar-se a Andorra, que disposa d’un hospital a 15 o 20 minuts, mentre que l’alternativa es troba a Lleida o a Barcelona, a dues hores o a dues hores i mitja. L’ambaixada espa­nyola ha agafat la proposta i l’ha traslladada a Madrid amb un informe d’acompanyament en què es dona ple suport a la iniciativa. El pla passa perquè quan Espanya disposi d’executiu s’utilitzarà el ministeri d’Exteriors per fer arribar el projecte al de Sanitat. Les primeres reaccions per la banda andorrana han estat positives. Més enllà de col·laborar amb la comarca veïna i donar millor qualitat de vida als seus ciutadans, l’hospital ha de tenir la capacitat d’assumir un major nombre de pacients tenint en compte que només serà en àrees concretes i que actualment hi ha més de 1.100 professionals sanitaris adscrits al centre. Al cap i a la fi l’eina necessària és un conveni entre les dues seguretats socials, que ja en tenen en múltiples camps, per poder establir el marc administratiu en què té lloc l’assistència. Cal esperar que aquest cop la iniciativa no es quedi en algun calaix i que per part de les dues parts s’activin els protocols que han de desembocar en acords. Aquest tipus de convenis acostumen a no ser gaire fàcils de concretar perquè el trànsit de país a país ha de quedar regulat en molts aspectes. Però el vessant administratiu no hauria de ser un problema per a un win-win en l’aspecte sanitari.

tracking