Editorial

Motors de la discòrdia

Els importadors de vehicles són víctimes de les incerteses del mercat respecte a quin tipus de motor ha d’optar el consumidor, la qual cosa ha fet que les vendes estiguin caient des de fa un any. El cotxes de gasoil són els més estigmatitzats

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

El sector de l’automòbil no passa per un bon moment. Encara que pugui semblar una contradicció, el fet que s’hagi diversificat l’oferta i les alternatives pel que fa als motors s’ha girat en contra dels concessionaris. El debat sobre el vehicle elèctric centra ara l’interès del consumidor alhora que el submergeix en un mar de dubtes. Tant pel que fa al preu com a l’autonomia i el manteniment. Paral·lelament s’ha llançat arreu del primer món un dura campanya contra els cotxes amb motor de gasoil amb l’argument que són els que més contaminen, i ara poca gent s’atreveix a comprar un vehicle d’aquestes característiques. A Andorra la venda ha caigut més de quinze punts en relació a la mateixa època de l’any passat perquè l’únic que té clar el consumidor és que no sap quina opció és la “correcta”: elèctrics, híbrids endollables o els tradicionals, que per algun motiu els grans fabricants treuen al mercat cada any nous models. Perquè sembla que l’opció dels cotxes elèctrics, que fa poc temps s’apuntava que regnarien en el mercat, no acaba de quallar. Sobre el paper hauria de ser l’alternativa amb més recorregut però un dels grans esculls perquè es puguin arribar a consolidar és que tenen un preu molt elevat. I no hi ha cap mena d’indicador que hagi de baixar a curt termini. De manera que a hores d’ara només és una opció per a un sector molt reduït de la població. Les ajudes de Govern enguany han baixat significativament, la qual cosa encara n’ha frenat més la venda. Per tant no és una solució als problemes de contaminació i encara està per veure com es tractaran les bateries un cop s’hagin de reciclar. Incerteses que també planen s’obre la seva autonomia real. En aquesta conjuntura, trobar una sortida que no perjudiqui cap dels actors implicats i que alhora sigui sostenible a llarg termini és molt complex. En primer lloc perquè el que és fora de tot dubte és que l’única aposta acceptable és la de limitar al màxim la contaminació, cosa que passa per reduir l’emissió dels gasos més nocius. De manera que caldria que els ajuts governamentals també anessin dirigits a fomentar la renovació del parc automobilístic. Es fa difícil de creure que la gent circula amb cotxes més contaminants per gust. I són els que més agredeixen el medi ambient. Del que no hi ha dubte és cal una solució global.

tracking