Editorial
Prada, tradició o canvi
La 32a Diada d’Andorra a la Universitat d’estiu de Prada de Conflent va tractar sobre l’economia circular amb una trentena de ponents que van plantejar des de diverses perspectives un nou model que aposta pel reaprofitament dels recursos
L‘economia circular i la seva afectació al país ha estat el tema d’enguany de la Diada d’Andorra a Prada. Un encert de nou. Perquè si bé és cert que és una qüestió en la qual podem incidir molt col·lateralment, afrontar un debat d’aquestes característiques ens situa en una posició d’avantatge com a Estat que es preocupa pels aspectes socials i mediambientals malgrat els estigmes negatius que ens persegueixen i que ens hem guanyat a pols. Demostrar sensibilitat per aturar les agressions a la natura, reconèixer el canvi climàtic i apostar per a l’aprofitament i reutilitzament dels recursos en nom d’un model econòmic sostenible és un primer pas per arribar al tan necessari canvi de paradigma, que a Andorra costarà i força. Per això és important que la problemàtica es posi sobre la taula com més vegades millor. La impulsora de la Diada, que arriba a l’edició 32, és la Societat Andorrana de Ciències amb la incombustible Àngels Mach al capdavant. Com en les ocasions anteriors, s’ha seguit la línia de programar el màxim número de ponents possible. Ahir es va arribar a la trentena, com ve sent habitual. És una alternativa que té els seus pros i contres. Com més conferenciants, més diversitat de punts de vista i de perfils, professionals i també polítics, per intentar donar la millor resposta a un tema molt complex. Ara bé, és una opció que va en detriment de la possibilitat d’establir un debat intens i enriquidor. De la mateixa manera que, després de moltes hores en una aula, els nivells de concentració es ressenten. Però cal tenir en compte que la Diada de Prada no acaba el dia que se celebra. Té una continuïtat en la publicació anual del llibre amb totes les intervencions que amb el suport de FEDA veu la llum cada exercici. I és inqüestionable que és quan agafa tot el sentit el model de Diada triat, la qual cosa no hauria de ser un impediment, sinó tot el contrari, perquè els organitzadors exploressin noves alternatives -des de tots els àmbits- per fer més atractiva la Diada en si. Això no s’ha d’entendre com una crítica a la SAC, sinó com un al·licient més a la feina que duu a terme per a promoció científica i cultural del país. Fa poc ha creat una secció acadèmica per a reconèixer les persones que han sobresortit en àmbits del coneixement. Doncs d’això es tracta, d’anar fent passos i d’adaptar-se a les noves circumstàncies.