Editorial
Caçar més isards
La Federació de Caça i Pesca vol que el Govern autoritzi un pla específic per a les reserves de Xixerella, Sorteny i Ransol i d’aquesta manera poder capturar més isards fora del període de la Setmana cinegètica de cada mes de setembre.
Setembre és un mes que a Andorra no es pot deslligar de la Setmana de la caça de l’isard, que enguany se celebrarà del 15 al 22 de setembre. La cinegètica es posa en el primer pla de l’actualitat durant uns dies. I com a pràctica tradicional que actualment no té més finalitat que la satisfacció de caçar animals i equilibrar les diferents cabanes per manca de depredadors, arrossega tant defensors com detractors que es presten a la simplificació argumental en tots dos sentits. Enguany s’ha fixat en 168 el nombre d’exemplars que podran abatre els 556 caçadors que s’han apuntat a la Setmana de la caça de l’isard. Són 72 captures més de les que es van permetre l’any passat. Els caçadors que hi participaran només creixen en 19 respecte a l’edició del 2018, fet que permetrà que cada colla de quatre persones tingui dret a una anella. L’any passat, les colles van ser com a mínim de sis caçadors. Un nombre de captures tan elevat no es veia des de feia molts anys i això ha fet que els caçadors es mostrin satisfets per la possibilitat de matar més peces, gràcies al fet que la cabana ha crescut respecte a l’any passat. Enguany s’han comptabilitzat 841 animals, quan el 2018 van ser 665. A aquests se’ls ha de sumar els 327 del vedat d’Enclar, animals que no s’inclouen a la fórmula per calcular els isards que es poden caçar a la Setmana. Una part dels caçadors, però, vol capturar-ne més. La Federació de Caça ha demanat al Govern un pla específic per a les reserves de Xixerella, Sorteny i Ransol que els permeti poder abatre més animals fora del període de la Setmana. El que no volen els caçadors és que els animals que es comptabilitzin en aquests tres vedats deixin de ser utilitzats per calcular els isards a abatre durant la Setmana. D’aquesta manera s’estarien caçant dues vegades aquests animals. Primer a la Setmana i després als vedats. Per als detractors de la cinegètica per motius esportius o d’oci, és una demanda difícil de compartir. Els contraris a la caça, d’altra banda, també posaran sobre la taula les possibles infraccions que es puguin produir durant la Setmana. Davant de la pròxima, cal apel·lar a la responsabilitat dels caçadors per assegurar que no hi haurà situacions irregulars. És el màxim garant de continuïtat de la pràctica cinegètica. En cas contrari, l’únic que s’aconseguiria és carregar d’arguments, ara sí sòlids, els seus detractors.