Editorial
Dos carrils a la frontera
Les cues han estat la tònica dominant durant aquest mes per entrar i sortir del país, més enllà dels problemes derivats de l’esllavissada al terreny de la Portalada. El fenomen es repeteix cada any sense que s’activi cap mecanisme.
L‘entrada a Andorra en cotxe per la frontera espanyola s’ha convertit molts dies d’aquest agost en una autèntica odissea. El despreniment de roques a la zona de davant del Punt de Trobada va fer que hi hagués pànic que l’accés per la part espanyola quedés tallat durant molts dies. Això hauria estat una autèntica tragèdia perquè l’agost és el mes (fora de temporada d’hivern) amb més facturació tant a nivell d’hoteleria com comercial. Haver tallat ni que fos una setmana l’entrada pel riu Runer hauria estat un cop econòmic molt important per a molts negocis. S’ha de ressaltar la rapidíssima capacitat de reacció del Govern, que va ser capaç de restablir la circulació en un temps rècord. A més s’ha establert un dispositiu de control, amb presència policial, capaç d’actuar i aturar els vehicles o desviar-los a la més mínima senyal de problemes. A hores d’ara la incidència del despreniment és molt petita i se circumscriu al tall d’un dels dos carrils de baixada a l’alçada del Punt de Trobada. En realitat és absolutament igual, perquè com que la sortida cap a Espanya només té habilitat un carril, a efectes pràctics el coll d’ampolla acaba tenint el mateix efecte. I aquest és un exemple de com per molt que passin els anys hi ha errors que es repeteixen sense que hi hagi cap explicació lògica. L’entrada per la frontera espanyola té la possibilitat de disposar de dos carrils d’entrada. Aquesta situació, però, gairebé no es produeix mai. Durant cada dissabte de l’any la frontera es col·lapsa i caldria obrir els dos carrils, que per això els van construir, però gairebé mai es fa efectiu. Durant aquest agost, exactament el mateix. És cert que cal posar-se d’acord amb Espanya, però sempre s’ha manifestat que no hi hauria d’haver cap problema i tant l’estat veí com Andorra tenen efectius més que suficients per posar un segon policia en dies puntuals on ja se sap que hi haurà retencions fortes. Plantejaments com la recerca del turisme de qualitat o d’inversors d’alt poder adquisitiu o passius amb forta capacitat econòmica és molt possible que sovint les dificultin extremament perquè com s’explica que hi hagi dies que es tardi gairebé el mateix de Barcelona a la Seu que de la Seu a Andorra perquè ningú pren la decisió d’obrir un segon carril.