Govern no aprèn mai

El personal del departament d’estadística fa tot el possible perquè la ciutadania pensi que les seves tasques les desenvolupen en format teletreball des de Hèlsinki. Fixar que el preu mitjà del lloguer és de 600 euros (significa que per cada pis de mil euros n’hi ha un de 200) és simplement impublicable. Però aquest cop encara han anat més lluny. S’han atrevit a establir que el preu mitjà del lloguer al 2014 era de 576 euros, de 581 al 2015, de 580 al 2016, de 584 al 2017 i 601 al 2018. Segons estadística, al 2016 (un any de pujada molt forta dels preus) per al departament en realitat van baixar. I en els cinc anys del 2014 al 2018 quan qualsevol persona que visqui a Andorra sap que els preus han anat cap a entre un 50% i un 100% més (a banda que no n’hi ha) per al departament resulta que només ha pujat 25 euros. A cinc euros per any. La irrealitat de les dades és de tal magnitud que cal plantejar de forma seriosa quina fiabilitat es pot donar a les dades i les estadístiques que facilita el departament. I no val a dir que aquest és el resultat de les enquestes perquè qualsevol persona que visqui a Andorra els pot explicar que o les respostes són esbiaixades, o no les saben calibrar. Algú de l’executiu els hauria de fer veure que no poden fer públic que la mitjana del preu del lloguer s’ha apujat cinc euros a l’any durant el darrer lustre perquè la realitat està tan allunyada d’aquesta xifra que és materialment impossible que sigui certa. Era d’esperar que després de la tempesta de l’any passat amb les dades dels 583 euros de mitjana el departament tindria una mica més de cura a l’hora de fer públiques dades tan discutibles. Però no només han repetit la xifra dels 583 euros (ara convertits en 584) sinó que han afegit les dels anys anteriors per acabar d’arrodonir l’escenari. No es deuen recordar de l’atac per totes bandes que va rebre el govern per aquestes dades i pel qual gairebé va haver de demanar perdó. Aquesta nova polèmica no és el millor camí per a la represa de la taula de l’habitatge. Una cosa és que no hi hagi cap proposta viable (més enllà de la congelació) per solucionar el tema de l’habitatge i una altra és negar que existeixi. Perquè si la mitjana fos de 600 euros, el problema dels lloguers simplement no existiria.