Editorial
Transport públic
Dilluns es posaran en marxa les noves línies regulars de transports de viatgers. El ministre Gallardo, en la presentació ahir del servei, va apostar perquè el cost del transport públic en un futur sigui zero o amb un preu simbòlic per a l’usuari
El ministre de Presidència, Economia i Empresa, Jordi Gallardo, durant la presentació ahir de les noves línies regulars de transport de viatgers va anunciar el desig de l’executiu que en el futur es pugui arribar a tenir un transport públic gratuït o, si més no, amb un preu simbòlic que no suposés una gran despesa per als usuaris habituals. Paral·lelament, el comú d’Andorra la Vella també va presentar ahir el nou servei de les línies de busos comunals en què el preu del bitllet senzill passa a tenir un cost testimonial de deu cèntims d’euro. A començament de juny, el comú d’Ordino ja va fer un pas similar en rebaixar d’1,80 euros a vint cèntims el preu del bitllet senzill del bus comunal. És una evidència que una de les mesures més eficaces perquè creixi el nombre d’usuaris del transport públic és reduir el màxim possible el preu del bitllet o, directament, tal com passarà a Luxemburg a partir de l’any que ve, fer gratuït aquest servei. Una mesura, però, que acaba repercutint d’igual manera en la butxaca dels ciutadans, ja que són les arques públiques les que finalment acabaran pagant un servei que si fos deficitari no trobaria cap empresa de transports privada interessada a dur-lo a terme. A tall d’exemple, el comú d’Andorra la Vella va explicar ahir que el cost anual per a la corporació de reduir a 10 cèntims el cost del bitllet senzill serà de 600.000 euros. Andorra, històricament, és un país on el transport públic no ha tingut gaire acceptació i la majoria de trajectes que es podrien fer en autobús es fan en vehicle privat. Una manera de fer que afecta la mobilitat del país i incrementa la contaminació atmosfèrica i acústica en les zones de la xarxa amb més afluència de vehicles. Més enllà del cost dels bitllets –s’ha passat d’un preu exagerat en alguns casos a un de ridícul com són els 10 cèntims del bus comunal d’Andorra la Vella–, la manera de promocionar l’ús del transport públic passa perquè el servei tingui uns horaris amplis i arribi a la majoria de zones habitades del país. De res serveix tenir un transport públic barat si els usuaris potencials quan surten de la feina, per posar un exemple, no tenen l’opció de fer-lo servir perquè ja no troben autobusos en servei. Amb les noves línies de transport, caldrà veure si els trajectes i els horaris són els adequats per donar un bon servei o si s’han de modificar.