Comunals a l'horitzó

Meritxell significarà enguany accelerar els preparatius de les eleccions comunals del desembre en un escenari marcat pels pactes electorals i la incidència que tindrà l’actual tauler polític. Les properes setmanes seran claus per acabar de definir de quina manera es plasmarà el Govern tripartit en la conformació de llistes. Està clara la divisió que viu Escaldes i, a Encamp, la unió entre la formació parroquial Units per al Progrés i els Demòcrates, que s’ha demostrat hegemònica en les últimes convocatòries electorals (generals i comunals), tampoc no veu clara la necessitat de concórrer amb els Liberals. Més enllà de la sintonia o no entre els membres dels dos partits a les diferents parròquies, els càlculs sobre quins resultats es poden obtenir sols o en coalició seran determinants. Malgrat les diferències que hi pugui haver de vot entre les generals i les comunals, la mirada als resultats de l’abril és indiscutible i el potencial demostrat pels socialdemòcrates a les parròquies centrals crea neguit. La lògica diu que el pacte de Govern hauria de tenir una translació a l’àmbit parroquial, però no està gens clar que acabarà succeint. El que sí que han deixat clar aquests últims dies és que l’acord de Demòcrates i Liberals ha deixat descontents a banda i banda. I malgrat els intents de la direcció liberal de treure ferro a les baixes recents, tenen suficient entitat per desacreditar la justificació que va voler donar l’actual secretari general del partit, atribuint-les a l’evolució natural que viu una formació política. Els mateixos protagonistes marxen amb crítiques clares a la direcció, les darreres per la gestió que s’ha fet de l’afer Chato. Respecte als altres actors del tauler, els socialdemòcrates encaren el nou curs polític sabent que poden tenir l’oportunitat de recuperar poder comunal i terceravia, que tot just estrena comitès parroquials, ja es deixa anar amb crítiques a la gestió comunal, com la de la deixadesa d’algunes zones d’Andorra la Vella. La gran oportunitat de terceravia, però, és recuperar Sant Julià. Tot apunta que la parròquia més al sud i la Massana seran els versos més lliures quant a la conformació de llistes, amb la diferència que a la Massana sembla molt difícil que res canviï més enllà del nom del cònsol major. David Baró no pot repetir, però la força de Ciutadans Compromesos és evident.